«Ser el president de Catalunya és el millor que et pot passar si ets català”

(Entrevista feta al president Quim Torra el maig de 2018, ara farà 3 anys, al Palau de la Generalitat que va ser gravada i escrita només una setmana després de ser investit en el càrrec pel Parlament de Catalunya. És doncs una de les primeres entrevistes que se li van fer ja com a president i per això m’ha semblat interessant penjar-la com la primera per inaugurar aquesta secció del bloc; també per comprovar si l’experiència de govern de dos anys i poc del president Torra ha canviat o no el seu pensament polític, les seves conviccions, els seus ideals e il·lusions i també les seves incerteses i frustracions d’abans de ser president).

Fa calor i toquen les 4 de la tarda al carilló del Palau de la Generalitat mentre esperem l’arribada del seu 131è president: Quim Torra i Pla (Blanes, 1962).

És advocat, escriptor i editor colomenc. Abans de ser investit president de la Generalitat de Catalunya el passat 14 de maig, Quim Torra va ser director del Born Centre Cultural i de l’associació Òmnium Cultural.

Una conversa de quasi mitja hora a tocar del Pati dels Tarongers en la que es mostra optimista i esperançat davant de les dificultats que actualment viu el país: l’article 155 encara en vigor; membres de l’anterior govern, amb el president Puigdemont al capdavant, a l’exili o a la presó i un Estat espanyol que sembla entendre només el llenguatge de la repressió i no del diàleg.

Amant de la ratafia, el president Torra també ens confessa què troba a faltar del poble, Santa Coloma de Farners: la família, les passejades pel parc de Sant Salvador, les festes com la Ratafia o els Segadors i les partides a la botifarra amb els amics de sempre.

Pesa el càrrec de president de la Generalitat?

La primera sensació és d’una enorme responsabilitat. Penses si seràs digne i capaç de dur a terme la missió que se t’ha encomanat en un moment tan complicat pel país. No vols decebre a tanta gent que ha posat tantes esperances en què ens en sortim i aquesta sensació és una mica aclaparadora. Jo havia escrit molt sobre la història de Catalunya i ara resulta que formo una mica part de la història i això fa certa impressió.

El president Rajoy ja l’ha felicitat per la seva investidura?

Encara no. M’ha felicitat molta gent a Catalunya.

I més enllà de l’Ebre?

No m’ha felicitat ningú, excepte el lehendakari basc que va ser dels primers i em va semblar un gest molt bonic per part seva. Però encara estic rebent felicitacions, així que qui sap…

No és una anomalia que el president del govern espanyol no l’hagi felicitat?

Sí, totalment. Penso que malauradament això és un reflex de la manca de diàleg que ha mostrat el govern espanyol en els darrers anys cap a Catalunya. Per la nostra banda, des de la Generalitat, no ens hem cansat mai d’insistir en la necessitat de seure, d’estendre la mà i de dialogar per aconseguir solucionar aquest problema polític.

Madrid fa orelles sordes a la demanda de diàleg que es fa des de Catalunya

No només això, sinó que ha reprimit obertament la demanda independentista i avui tenim una situació que ja és insostenible: presos polítics, exiliats, el no reconeixement del dret a l’autodeterminació, la criminalització del moviment independentista que sempre ha sigut pacífic i democràtic… Al final, o un dia seiem i en parlem, o no hi haurà manera d’arreglar aquesta situació.

Li va passar mai pel cap la idea de ser el president?

La veritat és que no, no ho hagués dit mai. Com tampoc no em vaig imaginar mai que seria director d’El Born o d’Òmnium. En aquest sentit he tingut molta sort a la vida perquè m’han ofert llocs de responsabilitat que no havia esperat mai.

Es diu que la sort és una actitud

Això diuen també. Només puc dir que durant els mesos posteriors a les eleccions del 21 de desembre jo he intentat sempre ser molt lleial i fidel al president Puigdemont, que és el president legítim de la Generalitat després dels resultats de les eleccions, i des del grup de Junts x Catalunya sempre hem lluitat perquè això fos possible, però l’acció de l’Estat espanyol no ho ha permès.

Fins que no s’ha presentat un quart candidat a president…vostè

Per a mi és una sensació molt estranya saber que he sigut investit president després dels intents fallits de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull per ser-ho. Mostra que vivim una situació excepcional de manca de democràcia perquè tres candidats anteriors a mi i amb tots els drets intactes per ser investits presidents de la Generalitat no ho han pogut ser per la negativa del govern espanyol.

Hi havia alguna alternativa?

Sí, es podien haver convocat eleccions anticipades, però aquesta solució es va descartar perquè nosaltres, com sempre hem dit, volem obeir el mandat democràtic que va donar-nos el poble en les últimes eleccions. Per això vam decidir que passàvem a actuar a través de tres vies d’acció republicana: l’exili a Europa, les institucions del país i una ciutadania mobilitzada al voltant del procés constituent de la república catalana.

Com va ser la trucada del president Puigdemont per fer-lo president?

La recordo molt bé. Em va trucar i va dir-me: «Quim hauries de venir a Berlín perquè hem pensat que series la persona més idònia per ocupar el càrrec de president de la Generalitat». Va ser clar i directe.

No va dubtar-ho ni un segon?

Vaig tenir molts dubtes davant d’aquella proposta. Vaig demanar al president Puigdemont que s’ho pensés perquè jo creia que dins del nostre grup parlamentari teníem a persones tan o més preparades que jo per ocupar aquest càrrec. Però ell va respondre que creia que, davant les circumstàncies actuals, jo era la persona amb els millors requisits per ser el president.

I ho va acceptar

Sí. Em va semblar que, davant dels sacrificis que ha fet tanta gent i tants amics, jo no podia, de cap de les maneres, dir que no al president Puigdemont. Ser el president de la Generalitat és un gran honor i una immensa responsabilitat.

Com va viure personalment la investidura?

Va ser un dia molt emotiu. Vaig pensar molt en el meu pare, que va morir no fa gaire temps… (pausa) i també recordava molt a la meva mare i a la meva família, que aquell dia estaven de públic al Parlament. Va ser un dia molt intens on es van barrejar moltes sensacions i emocions.

Com ho ha viscut la seva família?

Sempre m’ha recolzat i ha estat al meu costat. A vegades ho viuen com poden perquè aquest càrrec té uns costos personals que alguns cops a ells també els afecten.

No deu ser fàcil

No ho és gens. Jo tinc un punt de recança pels meus fills i pel què suposa el fet de condicionar-los la seva vida, la seva privacitat i llibertat. Això em preocupa molt, però penso que se’n sortiran perquè ens ha passat una cosa molt curiosa que voldria explicar.

Endavant

Alguns comentaris indecents que s’han fet sobre les meves filles, han provocat un efecte boomerang que encara ens ha unit més. A vegades arribo a casa i ens estirem tots quatre al llit, amb la meva dona i les meves dues filles -ja sabeu que el meu fill viu a Santa Coloma- i parlem de tot plegat i de com ho estem vivint. Tinc la sensació que hem fet més pinya i que tot això ens ha unit molt més com a família.

Té algun inconvenient ser el president?

No en té cap. Ser el president de Catalunya és el millor que et pot passar si ets català. És evident que la teva llibertat i privacitat es veuen restringides, en el sentit que no pots sortir lliurement pel carrer a passejar o a sopar a fora com feies abans. Però el fet de saber que estàs representant el teu país és un honor tan gran que ho compensa.

Se li ha criticat ser un president teledirigit per Carles Puigdemont des de l’exili, quina relació té amb ell?

És cert que des del primer dia se m’ha fet aquesta crítica. Amb el president Puigdemont tenim una esplèndida relació i pràcticament parlem cada dia, a través del telefon, de xats, de videoconferències. És una relació molt fluïda, com no podia ser d’una altra manera.

Què passarà amb el nomenament que va fer dels seus consellers? el govern espanyol els acceptarà?

L’estat no està fent el que li toca fer. El Consell Jurídic Assessor ha emès un informe claríssim que diu que el president de la Generalitat té totes les competències per nomenar els seus consellers i tampoc hi ha cap llei que prohibeixi que una persona a la presó o des de l’estranger pugui ser conseller de la Generalitat. Observem estupefactes com, una vegada més, l’estat espanyol incompleix les seves pròpies lleis, cosa que a nosaltres ens sembla inconcebible.

Com reaccionaran des de la Generalitat?

Hem d’analitzar molt bé el punt en el qual ens trobem. Aquest matí m’he reunit amb els presidents de les 4 diputacions catalanes, demà rebo al Síndic de Greuges. Ja ens hem posat en marxa a fer la feina però, evidentment, necessitem que el govern arrenqui quan abans millor.

En algun moment ha pensat en substituir els consellers designats que estan a la presó per tal que l’Estat accepti el seu govern?

Aquesta opció no està sobre la taula i jo, personalment, per un deure moral i també d’amistat, no faré mai res que els consellers nomenats no hi estiguin d’acord. I repeteixo: la nominació dels consellers és competència exclusiva del president de la Generalitat.

Una nominació que només inclou a tres dones conselleres…Haurien de ser més

Sí, cert. Aquest és un tema que no hem resolt bé. Ja vaig dir que, essent la paritat i la igualtat entre dones i homes un objectiu del meu govern, aquí hem fallat i no ho hem aconseguit. Però vull demanar que, davant la situació política excepcional que viu el país, la gent entengui la importància del principi de restitució que s’ha intentat aplicar en el nomenament dels consellers després de l’aplicació de l’article 155. Dit això, la paritat i la igualtat de gènere és un dels objectius irrenunciables del meu govern.

Des del minut zero se l’ha titllat de racista i feixista pels seus articles i tuits, tan des dels partits de l’oposició, el govern espanyol, com de mitjans de comunicació…

Personalment és una cosa que em sap molt de greu, perquè penso que la meva trajectòria està allà. Em costa molt parlar d’aquest tema perquè em sembla una crítica molt injusta i que va contra la meva persona. Jo ja vaig demanar disculpes per si algú s’havia sentit ofès per unes expressions que s’han tret de context i s’han manipulat.

Sembla que per alguns això no és suficient

A aquests que diuen que llegeixen a Quim Torra, jo els demano que es llegeixin tot Quim Torra. Que la gent valori tot el que he dit i no dit i no que es treguin quatre expressions o frases de context per atacar-me política i personalment.

S’ha plantejat posar alguna querella o denúncia?

No. Jo entenc que políticament he de saber i poder encaixar les crítiques perquè això ja va amb el càrrec. Tot el que fa referència a la meva persona entenc que no ho denunciaré, però si són atacs personals contra la meva família sí que ho faré. Hi ha hagut crítiques que m’han dolgut molt i la línia vermella que no s’ha de creuar mai és la meva família.

Quin paper tindran els presos i els exiliats en aquesta legislatura?

Nosaltres, com jo mateix, som aquí amb la voluntat de restituir el govern legítim que el 155 va decapitar la passada tardor. Ho he dit des del primer dia: el dia més feliç de la meva trajectòria com a president de la Generalitat serà quan puguem investir al president Puigdemont i entenc que això també passa amb tots els consellers del govern. Això és el principi de restitució: tornar d’allà on no hauríem d’haver sortit mai.

Per això es diu que vostè és un president provisional davant d’una legislatura que es preveu curta?

Això no se sap, no sap ningú el què passarà. Sí que sabem que el país viu una situació política tan anòmala amb els presos polítics, els exiliats, la repressió… que, el dia que ens llevem sense pensar en tot això i normalitzant la situació excepcional que actualment tenim, llavors haurem perdut com a país. Per això hem de seguir recordant els presos i els exiliats cada dia i lluitar per intentar acabar amb aquesta situació.

Vostè ha dit que vol revertir els efectes del 155 i implementar el mandat democràtic de l’1 d’octubre. Com es pot fer?

És difícil, però tot això ho hem de fer per respectar i per complir el mandat democràtic del que la gent va votar l’1 d’octubre i també el 21 de desembre. No ens hem d’oblidar de l’1 d’octubre, que és un moment fundacional de la república catalana. Ara nosaltres hem de ser capaços de superar les dificultats actuals i de seguir endavant per implementar la república.

Una república que va ser declarada i suspesa al mateix temps…

Va ser un error que el president Puigdemont no proclamés la independència de la república catalana el passat 10 d’octubre, i ell mateix així ja ho ha reconegut públicament. Estic completament d’acord amb ell en aquest sentit.

Està disposat a anar a la presó o a l’exili per defensar les seves conviccions?

Jo estic disposat a arribar tan lluny com la voluntat del poble de Catalunya vulgui que arribem. No hem de deixar que la por ens paralitzi i ens controli. Per això, i no sé si me’n surto del tot, jo intento transmetre sempre una imatge de tranquil·litat i serenitat, però també de fermesa i determinació, sense renunciar mai als nostres principis i a les nostres conviccions.

Fins i tot arribant a la presó?

Un dels personatges que més estimo de la història de Catalunya és en Manel Carrasco i Formiguera. Jo estic disposat a fer per Catalunya el que calgui.

I això què vol dir?

Doncs vol dir fer el que calgui. Mentre es respecti la voluntat democràtica del poble de Catalunya jo estaré al seu servei.

Canviem de to: ja s’ha vist al programa «Polònia» de TV3?

(Riu). Intento no mirar res, però…

No em crec que no s’hagi vist…

Sí que m’he vist, perquè em van passar el ball del primer dia i em va fer gràcia. Segurament està millor el personatge del «Polònia» que el personatge real (riu). No sóc molt de veure la televisió, però et confesso que la setmana passada una imatge em va impactar molt quan la vaig veure.

Quina?

Era una foto meva sortint de la presó de Soto del Real quan hi vaig anar de visita i que em va impactar molt perquè veia al president de la Generalitat amb les reixes i els guàrdies civils després de visitar a mig govern català que està empresonat. Allà em va venir al cap la foto històrica del govern del president Companys a la presó.

Com va veure els presos?

Estan forts i animats. Jo els vaig veure molt serens i ferms, amb molta dignitat. Em van dir que no afluixéssim i que ells aguantaran i persistiran fins que aconseguim la llibertat del nostre país. «No ens ploreu, reivindiqueu-nos» em van repetir en vàries ocasions.

Recorda algun moment especial d’aquella visita?

Vaig viure un moment molt emotiu quan vaig visitar la Carme Forcadell i la Dolors Bassa a la presó d’Alcalá Meco perquè les vaig veure molt fermes i decidides i em van transmetre molta força. Se’n parla molt poc de les preses i n’hauríem de parlar més. Prego a tothom que tingui molt presents els presos perquè la seva situació és absolutament intolerable i un dels objectius del meu govern és trobar-hi una solució immediata per posar fi a aquest escàndol democràtic.

Creu que sortiran aviat?

Confio que sí. Hem d’esperar veure la trajectòria de la justícia en diferents països europeus. Crec que no extradiran a cap dels membres de l’anterior govern i que serà una derrota de l’Estat espanyol davant dels països de la Unió Europea.

El veig optimista

Sí, perquè estic convençut que guanyarem tots els casos perquè no hi ha causa: no és possible jutjar, no diguem ja posar a la presó, a uns polítics pacífics, honestos i demòcrates que van fer allò que el poble de Catalunya els va demanar a les urnes que fessin.

Sembla que l’Estat espanyol prefereix sacrificar la democràcia per mantenir la unitat territorial d’Espanya

El què ha passat en aquest país no hauria d’haver passat mai. És inconcebible el que ha passat aquí, en ple segle XXI i dins de la Unió Europea. Un pot pensar que això passa a països com Turquia, però no a Europa. No em cansaré de demanar al govern espanyol, de la manera i amb la llengua que sigui, que cal dialogar per arribar a una solució política al conflicte actual.

Canviant de tema, quina relació manté amb Santa Coloma?

Jo sóc fill de Blanes perquè el meu pare hi treballava i és on vaig passar-hi la meva infantesa. Van ser uns anys molt feliços i en tinc un molt bon record…

Noto que ara vindrà un «però»

Sí, exacte (riu)… però la meva família, tan per part de pare com de mare, són de Santa Coloma de Farners de tota la vida i sempre hem mantingut la casa familiar del carrer Major, així que jo em sento colomenc.

A veure si ara s’enfadarà algú de Blanes…

(Riu) Blanes me l’estimo amb bogeria perquè és on vaig néixer, però jo em considero colomenc perquè un és d’allà on viu més que d’allà on neix i jo estic molt connectat amb Santa Coloma.

Serà així també ara que és el president?

I tant. Mira, ara aviat em toca fer per segon any el curs de la ratafia, que ja l’estic esperant i que ja domino molt.

Si es presenta ara al concurs i el guanya, potser diran que hi ha «tongo»

(Riu) No, al contrari! Tinc severes queixes contra el jurat del concurs de la ratafia perquè durant anys m’hi he presentat i no he guanyat mai, i això només pot obeir a que és un jurat que no hi entén gens (riu obertament amb ironia).

No pateixi, ja parlarem amb els que ho porten per arreglar-ho…

Això espero, perquè és evident que algun any havíem de guanyar i això encara no ha passat (riu).

A veure si ara resultarà més fàcil ser president de la Generalitat que guanyar el concurs de la ratafia

Això segur (riu).

Bé, no és incompatible…
Bromes a banda, ja sóc molt ratafiaire i la ratafia és un element fantàstic de la identitat d’un poble, no només de Santa Coloma, sinó també del país. La ratafia és paisatge, és natura, és tradició, és nit de Sant Joan, és sobre taula, és família, és festa, és el que som. Tan de bo a cada casa catalana és fes ratafia perquè llavors com a país ens en sortiríem segur.

Deixa una resposta

Your email address will not be published.

Pàgina web creada per filmultimedia.com