“Per què la independència va fracassar i per què encara és possible?”

Aquest és el títol, en forma de pregunta clara i directa, del llibre que el periodista i professor Adrià Alsina va presentar a la llibreria 22 de Girona el passat 22 de març.

Es tracta d’una obra de lectura fàcil i ràpida i que és una versió resumida de la tesi doctoral de l’autor, ja que Alsina, a més de ser secretari nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) també és doctor en Comunicació per la Universitat de Vic, on hi dona classes a la facultat de comunicació.

La presentació va comptar amb la presència d’Aleix Sarri, qui actualment és assessor al Parlament Europeu del president Carles Puigdemont i també de Tavi Casellas, coordinador de l’ANC a Girona.

En la glosa del llibre, Sarri va comentar que és “un anàlisis sincer i rigorós del què va passar la tardor del 2017 arrencant amb el referèndum de l’1 d’octubre i que havia de culminar amb la declaració d’independència de la República catalana”.

Va destacar que es tracta d’un text “molt honest perquè conté autocrítica: explica els errors que es van cometre i el per què es van cometre” amb la intenció “d’aprendre de les coses que van sortir malament per tornar-ho a fer millor sense repetir els mateixos errors” ja que “ara és necessari obrir una nova finestra d’oportunitat per tal d’aprofitar-la correctament” va afirmar.

El periodista i activista Adrià Alsina, autor del llibre

Aleix Sarri va reconèixer que “no es va defensar la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre de 2017 ni per part del govern de la Generalitat ni de la societat civil” sense entrar en detalls de com hauria hagut de defensar-se. I va admetre que “l’-1 d’octubre vam pecar d’excés d’optimisme perquè vam pensar erròniament que tenir raó ja volia dir acabar guanyant i no és necessàriament així”.

Sarri va animar al públic assistent a “ser realista, que no vol dir derrotista” i va insistir en la importància d’estar “disposats a pagar el preu de la nostra pròpia llibertat, que és un preu força barat en forma de multes, de presó i d’exili, com ja hem vist, perquè no ens poden empresonar ni afusellar a tots” i va sentenciar que “no hi haurà pau en aquest país fins que no aconseguim la llibertat”.

Per la seva banda, l’Adrià Alsina va començar la seva intervenció reflexionant sobre el concepte de poder en la política internacional, de com obtenir-lo i saber-lo administrar: “El poder dels Estats es basa en una gran ficció, la de generar una impressió en els altres que és té poder. És un poder socialment acceptat perquè els hi donem nosaltres a través de la força del costum”.

Segons l’autor del llibre, la dinàmica de les relacions entre Catalunya i Espanya “sempre ha sigut històricament de confrontació i de repressió, mai de diàleg i d’entesa” i per això creu que “es tornaran a repetir episodis unilaterals com els de la DUI de la tardor del 2017”.

Alsina va mostrar-se convençut que l’1 d’octubre de 2017 “va ser una derrota en tota regla per l’Estat espanyol i, evidentment, ara se n’està venjant a través d’una repressió a tots els nivells: policial, judicial, política, econòmica…”

Per això, segons l’autor, “el discurs del rei del 3 d’octubre va ser sobretot una crida a files de la gent que se sent espanyola a Catalunya per tal de marcar un relat fictici de dues Catalunyes enfrentades ja que així és genera una situació de conflicte intern que, com a tal, necessita d’un àrbitre per ser resolt: l’Estat espanyol”.

Alsina va subratllar “el ràpid canvi de relat que es va produir entre l’1 i el 3 d’octubre de 2017” i per això va recordar que “quan ho tornem a fer i, ho tornarem a fer, no hem de deixar que passin més de 3 dies des de que tenim el poder i sabem que el món ens mira perquè el tenim per tal de no perdre una nova oportunitat” va explicar.

Sobre com se sap quan ja has guanyat en una revolució, ell va afirmar que és “quan aconsegueixes convèncer a la majoria de la gent que té algun poder de que el procés que has iniciat, la declaració unilateral d’independència, és inevitable perquè ja s’ha creuat un punt de no retor i no hi ha marxa enrere”.

Alsina va preveure que la justícia europea (el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea) dictarà sentències contràries a l’extradició dels polítics independentistes exiliats, cosa que “serà una gran victòria per a nosaltres i que hauríem de saber aprofitar bé”.

Per a l’autor, les sentències favorables a l’independentisme català “demostraran la il·legalitat de la resposta repressiva i violenta de l’Estat des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017” i per això defensa (coincidint també amb la proposta feta pel president Quim Torra i per la CUP) “la necessitat de fer un segon referèndum sobre la independència de Catalunya, organitzat per les institucions més importants del país: la Generalitat i el Parlament, que tenen una clara majoria independentista”. Segons Alsina, aquesta votació seria “una segona oportunitat” en la que “a diferència de la primera se n’haurà de defensar el resultat”.

Tot i això, no va concretar com aquest s’haurà de defensar, a través de quins mètodes o tàctiques, ni tampoc va explicar com es podrà fer que un segon referèndum no sigui il·legal segons la legislació actual vigent (la Constitució Espanyola de 1978 i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006), ni com fer que la votació tingui prou legitimitat democràtica per tal que el seu resultat sigui acceptat i reconegut per la comunitat internacional.

Sobre les negociaions per formar un nou govern de la Generalitat, Alsina va defensar que “cal un govern independentista format per ERC, Junts i la CUP i que tingui, com a mínim, un full de ruta unitari i consensuat que ens vagi apropant a la independència de Catalunya”. Cal que el nou executiu “se la jugui, com va fer el govern de Puigdemont el 2017, si vol tenir credibilitat” perquè “més tard o més d’hora, tornarem a fer un embat democràtic a l’Estat espanyol”, va dir amb rotunditat.

Preguntat sobre el rol que haurien de tenir els Mossos d’Esquadra si es fés un segon referèndum d’independència, l’autor va insistir que “cal convèncer-los per guanyar-se el seu suport”, sense especificar de quina manera fer-ho.

Arran de les divisions internes dins de l’independentisme, Adrià Alsina va destacar “la rivalitat històrica” entre l’antiga CiU i ERC i, en aquest sentit, va denunciar “el joc del gallina” que van dur a terme Junts i ERC durant la tardor del 2017.

Sobre el paper que ha de jugar la societat civil, Alsina va afirmar amb contundència que “la independència de Catalunya depèn més de cadascun de nosaltres que dels líders i polítics que tinguem en un determinat moment” ja que “els nostres dirigents faran allò que el poble els forci i els empenyi a fer, encara que ells no vulguin” i per això “és clau el rol que ha de jugar la societat civil catalana”. Va mostrar-se doncs convençut que “els nostres polítics se l’han de jugar tard o d’hora, i tots nosaltres també” ja que “la llibertat té un preu i, si volem ser lliures, hem d’estar disposats a pagar-lo”, va sentenciar.

En aquest sentit, Alsina va afirmar que “si tu no assumeixes que si es produeixen morts és només perquè l’altre ha disparat i per tant no són culpa teva ni han de recaure sobre la teva consciència, no ens en sortirem mai”. I va afegir que “la responsabilitat i la culpabilitat dels morts és sempre de qui dispara i de qui els mata, mai de qui defensa pacíficament la democràcia i la llibertat”.

Finalment l’autor es va mostrar optimista ja que “vull guanyar i crec en la victòria” i va insistir en què “l’Estat ha de guanyar sempre, però a nosaltres només ens cal guanyar una sola i única vegada. Cal que ens surti bé un sol cop i aquesta asimetria l’hem d’aprofitar a favor nostre”.

Deixa una resposta

Your email address will not be published.

Pàgina web creada per filmultimedia.com