“L’única manera d’aconseguir la independència és amb la unilateralitat”

Després d’un cafè amb llet i un saborós entrepà de pernil salat (cortesia de la CUP de Santa Coloma de Farners) en una terrassa d’una cafeteria vaig poder tenir una interessant conversa amb Vidal Aragonès (Cornellà de Llobregat, 1978), advocat, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i diputat de la CUP al Parlament de Catalunya durant 3 anys, fins el passat 13 de març.

Aragonès va repassar els principals esdeveniments de la política catalana des de l’octubre del 2017, va fer un balanç del govern del president Torra en la darrera legislatura i va explicar quines perspectives i objectius té el moviment independentista i l’actual govern català.

Com valores l’anterior legislatura?

Va néixer en un context molt excepcional, el de l’aplicació del 155 com a conseqüència del referèndum de l’1-O que va ser l’exercici de desobediència civil massiva i de ruptura democràtica més important que s’ha donat en els darrers 80 anys a l’Europa occidental.

Va ser del tot inesperat

Totalment, perquè mai vam pensar que tindria l’èxit, la dimensió i la mobilització massives que va tenir. Ens va sorprendre i superar una mica a tots. En cap moment ens imaginàvem que la gent seria capaç d’auto-organitzar-se mantenint la immensa majoria de les escoles obertes per poder votar, de defensar-les fent front a la repressió estatal com vam veure amb les càrregues de la policia espanyola i d’anar a votar en massa amb cues de gent llarguíssimes que esperaven pacientment per poder votar.

Després va venir la vaga general del dia 3

Aquest també va ser un dia determinant perquè va suposar una aturada massiva de país pel control del territori, el rebuig a la repressió i la voluntat de seguir amb la implementació del resultat del referèndum de l’1-0.

Avui sembla que no quedi gaire res d’aquella mobilització

Després d’aquell èxit civil i ciutadà vam veure les misèries dels partits independentistes en la seva lluita pel poder i aquí també nosaltres hem de fer autocrítica des de la CUP perquè vam veure que no hi havia res preparat per implementar la DUI i que els partits independentistes vam ser una mica covards.

En quin sentit?

Per exemple, va suposar un gerro d’aigua freda que ERC, amb Roger Torrent que llavors era el president del Parlament, es negués a investir Puigdemont telemàticament com a president de la Generalitat perquè en aquell moment la seva figura representava dins de l’independentisme la màxima ruptura i desobediència més radical vers l’estat espanyol, fins i tot més que la CUP. Allà es va perdre una gran oportunitat de seguir amb l’embat contra l’Estat.

Finalment es va investir Quim Torra

Sí, el president d’una legislatura que ja s’ha vist que ha sigut totalment fallida i una pèrdua de temps de tres anys. He de dir que des de la CUP nosaltres volíem investir Puigdemont i restituir els consellers cessats pel 155 però mai va ser possible perquè ni tan sols es va intentar resistir per part d’Esquerra des del Parlament contra la repressió de l’Estat. Va ser tot molt lamentable.

Alguna cosa positiva de l’anterior legislatura?

L’únic que salvo és la figura de Quim Torra com a president perquè ell no és un polític sinó un activista i, com a mínim, sempre diu el que pensa i és coherent fent allò que diu que farà. La seva talla de president va créixer amb la seva bona gestió durant el principi de la pandèmia del coronavirus.

Abans de la pandèmia ja va dir que la legislatura no tenia més recorregut

Cert, i en part perquè tan des d’ERC com des de Junts, el seu propi partit no ho oblidem, van intentar tallar-li les ales tan com van poder. No és cap secret, ho explica ell mateix en el seu llibre.

Ets molt crític amb el paper que han fet Esquerra i Junts

És que podríem criticar molt el seu ridícul paper com a govern en l’anterior legislatura i també les seves llargues i lamentables negociacions dels darrers mesos per formar un nou govern. Era molt ridícul tot plegat: en el dia a dia al Parlament et venien uns criticant els altres i viceversa, semblaven nens petits barallant-se en un pati d’escola i nosaltres, des de la CUP, semblava que havíem de posar-hi pau fent de mitjancers entre uns i altres.

Les desavinences entre ERC i Junts han sigut públiques i notòries

Totalment. Durant els plens al Parlament es dedicaven més a tirar-se els plats pel cap que a fer propostes i buscar solucions als problemes del país. Era increïble que això passés en plena repressió, amb la pandèmia i la crisi econòmica i social que ens queia a sobre. Era de vergonya aliena.

Cap autocrítica des de la CUP?

Nosaltres n’hem fet sempre i en seguirem fent perquè és totalment necessària. Hem de reconèixer que no hem tingut abans ni tenim a dia d’avui una proposta estratègica i tàctica per avançar nacionalment. Penso que tenim molt bones propostes a nivell social però ens manquen propostes sobre com aconseguir la independència i fer la República. Hi ha una discussió sobre aquest tema que és un trampa i en la qual no hem de caure.

Quina?

La que parla de la unilateralitat i la legitimitat, ja que és més una qüestió de correlació de forces. Quan sento gent de l’àmbit independentista, fins i tot dins de la CUP, que diu que no tenim legitimitat crec que és un tret al peu que dona força a l’unionisme i, a més, no és veritat.

Per què no?

Perquè tenim tota la legitimitat del món: la històrica perquè som una nació oprimida i també la democràtica perquè fa una dècada que l’independentisme té majoria absoluta al Parlament i perquè vam guanyar un referèndum. Oi que ningú qüestiona la legitimitat de l’estat espanyol?

I la discussió sobre la unilateralitat:

Aquesta és més complexa. Penso que l’única manera d’aconseguir la independència de Catalunya és a través de la unilateralitat perquè ja hem vist tots que l’Estat no s’asseurà mai amb la Generalitat per pactar un referèndum legal i acordat com es va fer al Quebec o a Escòcia. Això no passarà mai. No ho farem de cap altra manera que a través de la unilateralitat.

La unilateralitat el 2017 va dur l’exili i la presó, no la independència

És cert i segurament perquè no es va calibrar correctament la correlació de forces en aquell moment. La qüestió de fons darrera de la unilateralitat és saber si tenim una correlació de forces suficient per fer-la efectiva i, a dia d’avui, no la tenim. Per això hem de treballar per aconseguir una correlació de forces que ens sigui el més favorable possible, obrir una finestra d’oportunitat.

Com es fa això?

El primer que necessitem és ser molts més encara, hem de persistir. També hem de tenir molt clar que tenim tota la legitimitat i que la unilateralitat és l’únic camí possible per assolir la independència. Només si som molt conscients d’això i actuem en conseqüència podrem fer que aquesta correlació de forces ens sigui favorable.

Quins objectius té la CUP per aquesta legislatura?

Tenim molt clar que hem d’avançar en dos fronts: nacionalment cap a la independència i també en la crítica i la denúncia socials, ja que amb la crisi econòmica i social que patim tindrem molt a reivindicar i molts potencials votants a qui convèncer per a què ens votin i per això hem de fer propostes que siguin creïbles, possibles, realistes i entenedores per la gent.

Per exemple?

La proposta de la renda bàsica, que ha entrat molt bé en l’opinió pública i la publicada, cosa que ens ha sorprès molt positivament.

En aquest sentit hem d’entendre l’acord de la CUP fet amb Esquerra per formar govern?

Sí, però recordant que sempre hem dit que és un acord molt bàsic i de mínims perquè té mesures d’emergència social que són totalment de sentit comú. Tot i això, penso sincerament que Esquerra no complirà l’acord signat i, si llavors nosaltres continuem validant en el dia a dia aquest govern això ens debilitarà des de la perspectiva de l’eix nacional perquè no avançarem cap a la independència. Estarem molt vigilants per a què es compleixi l’acord al què vam arribar.

Si no es compleix, què faran?

Llavors ens haurem de plantejar des de la CUP si estem donant un xec en blanc a Esquerra i Junts per no veure’ns atrapats si comprovem que des del Govern no fan polítiques socials ni tampoc per avançar cap a la independència.

Arribant a no donar suport al Govern?

No hauria de ser un drama si, arribat el moment, la CUP li retira el seu suport perquè veu que no es compleixen els acords signats i potser llavors s’hauria d’anar a unes noves eleccions.

Esquerra i Junts els culparien del trencament

Segur, però nosaltres tenim els objectius que tenim i no podem defraudar els nostres votants ni tampoc trair-nos a nosaltres mateixos. Per això hem de tenir una actitud fiscalitzadora i, al mateix temps, també propositiva i constructiva posant alternatives sobre la taula. Per la CUP no quedarà.

Tornem al present: quina valoració fas de l’inici de l’actual legislatura?

Crec que veurem com s’aprofundiran algunes tendències i diferències que hi ha entre Esquerra i Junts i que ja vam veure en l’anterior legislatura, cosa que farà que sigui una legislatura molt complicada, més que l’anterior segurament.

Esquerra diu que ha renunciat a la unilateralitat

Sí, perquè s’ha vist que la seva prioritat ara és governar l’autonomia post-155 i cada cop es fa més clar que la discussió sobre la independència i la República la deixa pel mitjà i llarg termini. Es veu en els seus discursos. La seva perspectiva és gestionar l’autonomia i, si per poder fer això cal aprovar els pressupostos del govern espanyol i garantir la governabilitat d’Espanya, doncs ja s’ha vist que estan disposats a fer-ho.

I el paper de Junts?

El seu rol no està molt clar: semblen molt rupturistes i excessivament simbòlics en l’àmbit discursiu però llavors, quan han de governar, no fan res gaire diferent del que fa Esquerra. Al final s’assemblen molt tots dos.

Et volia preguntar sobre la proposta d’Esquerra de fer un referèndum acordat amb l’Estat…

No passarà mai i ho sap tothom: ho sabem nosaltres i també ho sap la gent de Junts i els mateixos d’Esquerra. Una altra cosa és que ells hagin de fer l’escenificació d’intentar-ho per carregar-se de raons de cara al seu electorat. Però nosaltres no ens podem quedar només amb l’acord per a fer un nou referèndum i ja està, perquè es repetiria el què va passar l’octubre del 2017, i un nou referèndum no és un fi en sí mateix, sinó que és un mitjà per assolir la independència.

Com fer-lo?

Pensem que hi ha dues vies: la primera és arribar a molta més gent ja que l’independentisme encara no ha tocat sostre i només cal mirar 10 anys enrere per adonar-se’n. Hem de ser més, sobretot a nivell local amb els ajuntaments per tenir el control efectiu del territori. En aquest sentit hem de fer feina els partits i també les entitats independentistes com l’ANC, Òmnium i els CDRs.

I la segona via?

Construir el que es van anomenar les estructures d’estat, necessàries per a l’endemà del referèndum i que implica que els sectors estratègics de l’economia com: l’energia, les telecomunicacions, el transport, la banca, l’alimentació, l’aigua… haurien d’estar en mans públiques. Qui no sigui conscient d’això, no ha entès res.

Però tot això, com es fa?

Primer cal que siguem més i per això no podem renunciar als moviments socials de masses perquè no podem renunciar a ser majoritaris. Hem de donar aquestes batalles ja que tenim un 25% del país al límit en les seves condicions de vida i aquí tenim molt terreny per córrer. No serveix de res tenir el millor programa polític del món si després la gent no et veu com un partit que ets capaç de solucionar els seus problemes del dia a dia.

Què en penses de l’entrada d’un partit com VOX al Parlament ?

És una mala notícia com país, però personalment no em preocupa excessivament perquè VOX és una escissió per la dreta del PP. Els votants de VOX ja hi eren perquè abans votaven al PP o a Ciutadans. De fet, sempre hi han sigut, no són nous votants.

Per què ha augmentant tant?

Perquè tan el PP com el PSOE han alimentat l’anticatalanisme durant anys i també un discurs contrari a la immigració; la política migratòria dels governs del PP i del PSOE no és gaire diferent, ja ho hem vist amb el què va passar a la frontera de Ceuta fa uns mesos.

VOX ha tocat sostre o no encara?

És difícil de dir perquè això dependrà de molts factors. Penso que VOX només ha arribat al perfil de votant del PP de tota la vida i de moment té poca capacitat de penetració en les classes més populars i obreres, a diferència del què ha passat per exemple a França amb Marine LePen en els darrers anys.

A la ultradreta se l’ha de combatre o debatre?

Primer de tot se l’ha d’entendre i comprendre les causes per les quals la gent la vota i després combatre-la de forma molt pedagògica. La gent vota partits d’extrema dreta més per un dèficit dels partits tradicionals de dretes i esquerres que no per mèrits propis de l’ultradreta.

VOX podria arribar un dia al govern d’Espanya?

Sí, un govern de coalició del PP amb VOX és un escenari possible ja que, si ells sumen per poder governar, segur que ho faran. Ja ho hem vist a Madrid. Un govern de VOX tindria conseqüències molt evidents per a Catalunya.


Quines?

Segur que l’aparell de l’Estat encara es radicalitzaria més des d’un punt de vista repressiu contra l’independentisme català. Si VOX un dia forma part d’un govern de l’Estat, i repeteixo que és un escenari possible i probable, ja ens podem calçar els independentistes perquè la repressió serà encara més dura i salvatge.

Potser llavors també es radicalitzaria l’independentisme

Això s’ha dit algunes vegades i podria passar, però no sé si val la pena provar-ho pels riscos que podria comportar. Prefereixo pensar que el nostre procés d’emancipació nacional va separat de quin tipus de govern mana a Espanya. No hauríem de dependre de qui governi a La Moncloa, sigui PP o PSOE.

Com valores la presència de la CUP per primer cop al Congreso

Aquest tema el vam debatre molt, de si ens hi presentàvem o no. Nosaltres som molt conscient que som molt petits i que no podem condicionar la governabilitat d’Espanya.

Llavors per què estar a Madrid?

Ens serveix per tensionar i fiscalitzar el què fan Junts i Esquerra allà. També ens ha donat més recursos, més visibilitat als mitjans de comunicació espanyols i poder teixir xarxa i fer contactes amb altres partits i moviments d’esquerres de tot l’Estat. En aquest sentit és millor ser al Congreso que no ser-hi.

Quin futur li veus al moviment independentista?

La seva consolidació depèn en bona mesura i sobretot de nosaltres, dels ciutadans, del poble, que hem d’exigir als nostres polítics dirigents que segueixin fent passos cap a la independència de Catalunya i la República i no trair l’esperit de l’1 d’octubre.

Parlant del futur: veus possible el retorn de l’exili de l’Anna Gabriel?

La decisió de tornar o no l’ha de prendre només ella, és una decisió exclusivament personal. A dia d’avui, no ens ha dit de tornar ni tampoc des de la CUP se li ha demanat ni se l’ha pressionat de cap manera per a què torni. Ella vol jugar un paper més actiu des de l’exili pel què fa a la internacionalització de la causa de l’independentisme català i, en aquest sentit, tindrà sempre tot el nostre suport.

El seu exili va per llarg doncs?

Crec que l’Anna no s’ha plantejat ni es planteja tornar a curt ni a mitjà termini. Si es produís una hipotètica amnistia llavors s’obriria un altre escenari ben diferent però, com tots ja sabem, per desgràcia l’amnistia ni està ni se l’espera.

Deixa una resposta

Your email address will not be published.

Pàgina web creada per filmultimedia.com