“Les negociacions entre ERC i Junts són una casa de barrets”

Sylvia Barragan (69 anys) és regidora de la CUP a l’oposició a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners (Girona) des de l’any 2015 i també és membre del Secretariat Nacional de la CUP des del febrer de 2019.

En les negociacions per formar govern s’ha fet encara més evident la desunió entre els partits independentistes

Sí, totalment, i nosaltres som el nexe entre els uns i els altres. Som els que posem pau, o ho intentem, entre Esquerra i Junts. La divisió entre ells és única i exclusivament per raons econòmiques: qui gestionarà els fons europeus per impulsar la recuperació econòmica després de la pandèmia i qui es quedarà amb les conselleries més importants i de més pes. És una qüestió pel repartiment de les cadires.

Només és una lluita pel poder?

Sí, pura i simplement això. Junts diu a Esquerra: Quan nosaltres teníem la presidència (amb Quim Torra) vosaltres teníeu la Conselleria d’Economia (amb Pere Aragonès). Ara vosaltres teniu la presidència i nosaltres volem Economia. Aquí és on hi ha la base de l’enrenou.

Com es poden recosir aquestes diferències?

Nosaltres ho hem intentat de totes les maneres possibles i és complicat. Per exemple, el preacord d’investidura amb ERC, que no és un acord de govern, per a nosaltres és un pacte de mínims, però per Esquerra és de màxims i després tenim a Junts, que no s’acaba de definir i ens va donant llargues.

Junts no té pressa per arribar a un acord de govern?

No, perquè hi ha una guerra interna dins de Junts: els que volen esgotar el termini (26 de maig) per repetir les eleccions e intentar recuperar els vots que van anar al PDeCAT i amb els quals creuen que ara guanyarien i els que creuen que la població no els perdonaria tornar a repetir les eleccions davant de la crisi sanitària, econòmica i social que avui estem patint.

Hi haurà acord abans d’esgotar el termini doncs?

Crec que sí, encara que sigui a l’últim moment perquè el preu de repetir les eleccions, que ja van tenir una elevada abstenció, és massa alt. Molta gent, i amb tota la raó, ens engegaria a fer punyetes i no ens ho podem permetre.

Tenir presos polítics i exiliats és un triomf moral de l’independentisme o la victòria repressora de l’Estat?

Per a mi és l’expressió de la manca de valentia que vam tenir la tardor de 2017, quan es va produir una traïció dels nostres propis dirigents polítics cap al poble de Catalunya que havia donat la cara, literalment, per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Però els nostres governants no van estar a l’alçada d’aquell moment històric.

Algú podria dir que la CUP tampoc va fer gaire per tirar endavant la declaració d’independència…

Sí, és cert i he trobat gent que ens ho retreu i crec que tenen part de raó. Nosaltres teníem la força que teníem en aquell moment al Parlament, però estic d’acord que com a CUP tenim part de culpa de que no s’aconseguís la independència la tardor del 2017. Ens vam quedar tan descol·locats pels esdeveniments que no vam saber o poder respondre de forma adequada.

Fem política-ficció: què podria haver passat si el president Puigdemont hagués demanat a la gent mobilitzar-se al carrer per defensar la independència?

No ho sabrem mai, però segurament hi hagués hagut ferits i també potser morts. Tan Puigdemont com Junqueras penso que es van equivocar, perquè es van sentir empesos per la força de la gent, quan van decidir pressionar el govern espanyol amb la declaració d’independència per tal que aquest s’assegués a negociar un pacte amb Catalunya. El govern de la Generalitat no va saber calibrar correctament la força que tenia l’Estat.

Esperes un indult pels presos polítics per part del govern espanyol?

Per a la CUP la solució no és l’indult sinó l’amnistia, però ja hem vist que la mesa del Congreso no ha acceptat que es pugui ni parlar de l’amnistia.

I l’indult?

Dependrà també de com vagin les eleccions de Madrid. Si el PP i VOX acaben governant, el president Sanchez tindrà molt menys marge de maniobra i incentius per poder i voler tramitar els indults als presos independentistes. Si a Madrid acaben governant el PSOE i Podemos, llavors el clima polític podria ser més favorable als indults.

Més de la meitat dels vots (el 52%) en les eleccions del 14-F van ser independentistes, això ha de tenir alguna conseqüència política?

Hauria de tenir-ne alguna, com per exemple que més gent veiés la necessitat de trencar amb el règim del 78. Per a nosaltres és imprescindible fer veure a la gent de l’anomenat cinturó roig de Barcelona, sobretot a la classe treballadora, que la independència és un mitjà per fer una societat més lliure i més justa, sobretot per a ells, i que la lluita nacional i la lluita social van de la mà.

Junts va dir, en campanya electoral, que si es superava el 50% dels vots s’havia d’aixecar la suspensió de la DUI que va fer Puigdemont el 2017

Doncs endavant, que ho facin…(riu per sota el nas). Però crec que no ho faran i ells saben que no ho faran i posaran mil excuses per no fer-ho o al final faran gestos que només siguin simbòlics, com amb la declaració d’independència.

Com veus les llargues converses per formar un nou govern?

Les negociacions entre ERC i Junts són una casa de barrets. Junts sembla que encara està en estat de «shock» després de veure que ERC ha guanyat les eleccions, perquè ells ja veien a la Laura Borràs de presidenta de la Generalitat, però els vots al PDeCAT els van fer perdre les eleccions. Penso que això és una espina que tenen clavada al cor.

Un dels esculls de les negociacions és l’anomenat Consell per la República, quin paper ha de tenir?

Nosaltres pensem que s’ha de reformular. Amb tots els respectes per un president que està a l’exili, però no pot ser que la Generalitat es governi des de Brussel·les. Està molt bé que Puigdemont faci la internacionalització del conflicte i que la seva veu s’escolti al Parlament Europeu, però a Catalunya necessitem un govern fort i unit que governi perquè tenim molts temes importants a tractar, no només la independència.

Què vol dir exactament reformular el Consell?

Fixar de forma molt clara quins són els objectius, el rol i la seva relació amb el govern de la Generalitat. Nosaltres apostem per l’anomenat «espai a 5» format per: Esquerra, Junts, Cup, l’ANC i Òmnium, però sembla que Puigdemont no hi està d’acord. Per això hi ha el debat actual.

Quin paper han de tenir els 3 partits independentistes al Congreso de Madrid?

Hi ha d’haver una unitat estratègica en qüestions fonamentals com: la investidura del president espanyol, l’aprovació dels pressupostos de l’Estat i també en les coses que afecten Catalunya. En la resta de temes els 3 partits poden anar per separat si volen.

Quins han de ser els objectius de la propera legislatura?

Fer tot el possible per trencar amb el règim del 78 utilitzant totes les eines que tenim a l’abast: la desobediència civil davant de lleis injustes, la desobediència fiscal pagant a la hisenda catalana, la mobilització permanent al carrer, etcètera. Hem de fer del conflicte el motor de canvi, com diu el nostre lema.

La CUP dona 2 anys de temps a la Generalitat per obtenir algun resultat de la taula de diàleg amb el govern espanyol

No hi creiem gens en aquesta taula, però que ho intentin des del govern si ells volen. Nosaltres farem avaluacions constants de l’acció de govern i veurem on som d’aquí a dos anys, a nivell sobiranista i a nivell social.

Si passat aquest temps creieu que Esquerra no ha complert l’acord…

Llavors debatríem quin seria el nou pas a fer com a CUP i no es podria descartar que deixéssim de donar suport al govern, que després hauria d’intentar governar en minoria o bé tornar a convocar unes noves eleccions.

En el vostre programa electoral proposàveu també fer un nou referèndum per d’aquí a dos anys

Sí, en diem fer «un nou embat democràtic a l’Estat» que tindria la forma d’un referèndum d’autodeterminació sobre la independència.

No seria una votació il·legal com la de l’1 d’octubre perquè aniria contra la Constitución i l’Estatut d’Autonomia?

Si aconseguim generar molta més complicitat internacional podrem fer que hi hagi una forta pressió des dels governs occidentals cap al govern de l’Estat, forçant-lo a negociar amb la Generalitat per a la resolució del conflicte polític a través d’un referèndum d’independència que sigui legal i vinculant.

Com fer que el resultat sigui reconegut internacionalment?

Hem de ser molt realistes sobre com funciona la política internacional. No hi ha cap estat d’Europa occidental, ni Alemanya, ni Regne Unit, ni molt menys França, que actualment tingui cap incentiu ni interès en reconèixer la independència de Catalunya. Però això no vol dir que no haguem de seguir insistint en la defensa dels nostres drets. No hem d’abandonar.

Hem de repetir un segon referèndum si ja el vam fer i el vam guanyar?

Sí perquè el govern no en va aplicar el resultat, incomplint les seves promeses i també la Llei de Transitorietat aprovada al Parlament. El referèndum d’autodeterminació és l’única eina que ens dona la legitimitat democràtica a nivell internacional per defensar el nostre dret a tenir un país lliure i independent. És difícil aconseguir-ho, però no hi hem de renunciar mai.

L’Estat tornaria a respondre de forma repressora?

Sí, i tant, segur. Si una cosa hem après del 2017 és que l’Estat està disposat a fer qualsevol cosa per mantenir la unitat territorial d’Espanya, fins i tot a sacrificar la democràcia. Per a ells la unitat de la pàtria està per sobre de tot.

Llavors ara què s’hauria de fer diferent?

La Generalitat hauria d’instar al poble a mobilitzar-se als carrers per defensar el resultat del referèndum i la declaració d’independència de la República, assumint que fins i tot hi pot haver morts per culpa de la repressió de l’Estat.

La societat catalana està disposada a assumir aquest cost?

És l’única alternativa que tenim i ja es va veure a l’1 d’octubre que el poble està disposat a anar més enllà del que després va anar el govern de Catalunya per tal d’aconseguir la independència.

I els nostres governants?

Ja vam veure el 2017 que ni ERC ni Junts hi estan disposats, però penso que la CUP sí perquè, a diferència dels altres dos, no estem pendents dels càrrecs ni de les quotes de poder i sempre posem l’interès del país per davant de tot.

La regidora de la CUP Sylvia Barragán en un ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners

En les negociacions per formar govern també hi ha el rol dels Mossos

És absolutament necessari que es debati el model d’ordre públic que actualment tenim, que té mancances, dèficits i errors, per tal de tenir una policia molt més transparent, fiscalitzada i democràtica. Fa temps que dins de la CUP estem ja treballant en aquest debat.

Esquerra i Junts estan disposats a obrir aquest meló?

Haurien d’estar-ho perquè s’ha de fer fora a molta gent dels Mossos, començant pel conseller d’Interior Miquel Sàmper. I l’auditoria que es va fer del cos, que es va vendre com la més gran i exhaustiva de la història, ha sigut una broma. No s’ha assumit cap responsabilitat en la repressió de manifestacions.

Per què creus que passa?

Un dels problemes principals és que molts membres dels Mossos provenen de la Guardia Civil i de la Policia Nacional i tenen una altra mentalitat i una manera de fer molt diferent que fa difícil reciclar-los. També hi ha molt de corporativisme dins de la policia, cosa que fa que es protegeixin entre ells quan hi ha algunes actuacions polèmiques com les de les bales de foam contra manifestants pacífics. I no hem d’oblidar que hi ha uns sindicats policials que tenen molta influència dins del cos i també en la conselleria d’Interior.

Tot i les dificultats que hi ha, veus alguna possible solució al conflicte polític de Catalunya?

No tinc cap bola de vidre…. Ho veig molt complicat, però no podem rendir-nos sense intentar-ho amb totes les nostres forces. Hem de seguir endavant fins aconseguir-ho, tal i com va fer per exemple la Rosa Parks en la seva lluita contra la segregació racial als Estats Units als anys 60. No hem de defallir.

Deixa una resposta

Your email address will not be published.

Pàgina web creada per filmultimedia.com