“La tecnologia blockchain ens permet empoderar-nos i ser més lliures”

La blockchain, una tecnologia de cadena de blocs que permet registrar les operacions digitals a Internet de forma segura, sincronitzada i descentralitzada, sense la necessitat de cap intermediari, és un concepte que cada cop està més present a les nostres vides, ho vulguem o no.

Per això hem parlat amb Quirze Salomó, empresari de dilatada trajectòria i que actualment és el president del Centre Blockchain Catalunya (CBCat), inaugurat fa un any i que té la seva seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Salomó explica els enormes canvis disruptius que comportarà la blockchain i es mostra totalment convençut de les grans oportunitats que pot oferir aquesta nova tecnologia a l’hora de millorar radicalment molts àmbits de la nostra vida com: la política, l’economia, l’educació, el comerç o la cultura.

El director del CBCat anuncia també la importància que té la Fira Catalana de Blockchain («BxCat») que se celebra aquest proper dimecres 4 i dijous 5 de maig al Palau Firal de Girona i que és l’esdeveniment sobre blockchain més important que es realitza a Catalunya.

Vostè és un empresari de llarg recorregut, quines lliçons empresarials ha aplicat en la direcció actual del Centre Blockchain de Catalunya?

Bàsicament la innovació per davant de tot, que ha sigut una constant en tota la meva vida professional i amb tot el que he fet fins ara. També la creativitat, les ganes de seguir aprenent sempre, de mantenir la curiositat, el treball en equip, etcètera.

Com ha acabat treballant en la tecnologia blockchain?

Va ser cap el 2014, quan tenia una empresa del món informàtic i dins d’aquesta empresa vam fer les primeres passes dins del món de la blockchain. A partir d’aquell moment va ser una tecnologia tan disruptiva i revolucionària que em va captivar i em va enamorar. Va ser amor a primera vista.

Així va néixer el projecte del Centre Blockchain de Catalunya?

El Centre va néixer arran d’un esdeveniment que jo vaig tirar endavant el 2019 i que era el «Barcelona Blockchain Week» dins del qual hi havia el projecte del «Democracy 4 all». Llavors ja vaig veure que la tecnologia blockchain era un projecte que es podia projectar i fer molt més gran.

Amb quins suports va comptar per engegar el projecte?

Primer vaig demanar l’ajuda del president de la Cambra de Comerç de Barcelona en aquell moment, en Joan Canadell, qui em va demanar que fes una cosa més específica pel país perquè la «Democracy 4 all» era una cosa molt global.

I llavors neix el Centre…

Sí, exacte. Ens vam posar d’acord amb en Canadell per engegar el Centre Blockchain de Catalunya a principis de 2020. Vam ajuntar tot un grup de persones del món industrial del blockchain per conceptualitzar el Centre i arrencar-lo a l’empara de la mateixa Cambra de Comerç i de la Conselleria de Polítiques Digitals de la Generalitat que, de la mà del llavors conseller Puigneró va recolzar la idea des del primer moment.

La Generalitat està decidida amb el projecte que vostè dirigeix

Totalment. El govern català ha donat suport a aquest projecte des del minut zero perquè aposta decididament per les polítiques digitals i per la construcció d’un país plenament digital. En aquest sentit, el Centre està totalment alineat amb la política i l’estratègia de blockchain de la Generalitat.

El Centre és una entitat pública o privada?

Som una entitat que depèn de la Cambra de Comerç de Barcelona, que és una entitat privada d’interès públic i que té un estatus propi. Ens financem amb diner públic en un percentatge molt alt, al voltant d’un 80%, però la nostra voluntat és que amb el temps s’inverteixi aquesta tendència i que la majoria del nostre finançament acabi provinent de fonts privades.

Quin és el principal objectiu del Centre?

La missió fonamental és que Catalunya adopti massiva i ràpidament la tecnologia blockchain.

Ràpidament, què vol dir?

Doncs en 10 anys com a molt, per tal de possibilitar la transformació digital. Hem de veure la blockchain com el vapor de la revolució digital, amb un paper semblant al que va tenir llavors la tecnologia del vapor en la Revolució Industrial, com un canvi de paradigma.

Les empreses catalanes ja s’estan adaptant a la tecnologia blockchain?

Sí, però ho fan de forma més lenta del què convindria i per això una de les nostres feines principals és accelerar aquest procés.

Com?

Penso que el metavers, un fenomen pel qual també hem apostat d’una manera molt important i decidida des del Centre, ens farà evident la necessitat d’adoptar la tecnologia blockchain, ja que el metavers es funda en ella i, a mesura que l’anem provant, ens donarem més compte de la utilitat que té la blockchain i de les possibilitats que ens pot oferir.

S’acceleraria així l’adaptació a la blockchain?

Sí, però per fer-ho hem de posar molts més recursos en la formació i això és el que intentem fer des del Centre també. És el què nosaltres en diem l’evangelització tecnològica.

Què vol dir?

La tecnologia blockchain és molt disruptiva, la més disruptiva de totes les tecnologies digitals que hi ha perquè canvia el model centralitzat i jeràrquic que hem tingut la humanitat al llarg de tota la Història cap a un sistema totalment descentralitzat i que es pot aplicar a qualsevol àmbit de la vida: les finances, l’educació, la política, la cultura, etc. Això no ho havíem tingut mai, no havia passat mai.

És un canvi de xip

Sí, del tot. És un canvi de marc mental i de paradigma tan disruptiu que fa que requereixi de molta formació, perquè cal entendre molt bé i a fons la tecnologia blockchain per saber utilitzar-la i treure’n avantatges. Per això és molt important que se’n faci molta pedagogia per tal que el màxim de gent possible la conegui i l’entengui.

Suposo que també calen incentius per a què les empreses l’adoptin…

Sí, evidentment. Les empreses hi han de veure avantatges i per això han d’adonar-se que aquest canvi de model del què han estat fent fins ara i al qual els està portant la blockchain els permet fer un salt a un món completament diferent i amb nous models econòmics que poden ser molt més interessants per a les empreses.

Models totalment descentralitzats…

Efectivament, perquè la blockchain, al final i a nivell ciutadà, el què fa és empoderar-nos a tots plegats. A nivell català, el seu teixit industrial i econòmic és sobretot de petites i mitjanes empreses, cosa que se’ns critica molt quan es diu que el teixit català és massa petit, però és precisament la blockchain la que ens permet teixir consorcis i procurar que aquests funcionin de manera incentivada. Busquem els avantatges de les economies d’escala de les grans empreses sense la necessitat de ser-ho. Posar moltes PYMES (petites i mitjanes empreses) treballant juntes per a un projecte.

La blockchain pot comportar problemes amb la legislació de la UE sobre el tractament de les dades personals?

No, és just el contrari: aquesta tecnologia el què fa és empoderar-te per tal que cadascú sigui el propietari de les seves pròpies dades i aquest és un dels problemes més importants d’Internet actualment: de qui són les dades dels usuaris, qui n’és el propietari.

Pot ser que alguns governs es resisteixin a aquest canvi

Sí, alguns governs i també les grans corporacions com Google o Facebook s’hi poden resistir perquè no volen cedir poder ja que fins ara han fet un gran negoci amb les nostres dades. Però, si la blockchain s’aplica bé, tot això canviarà i les nostres dades seran només nostres.

Seria la democratització d’Internet…

Podria dir-se així: retornar Internet al ciutadà i no com ara que està en mans de quatre grans empreses, un oligopoli, que controlen la xarxa i que s’estan fent d’or gràcies a nosaltres, a les nostres dades.

Quins són els principals projectes del Centre actualment?

El més immediat que tenim ara és la Fira Catalana de Blockchain («BxCat») que fem al Palau Firal de Girona aquest proper dimecres 4 i dijous 5 de maig.

Què s’hi farà?

És una fira sobre la tecnologia blockchain en la qual hi haurà diverses ponències de nivell adreçades al públic en general al voltant d’aquesta nova tecnologia.

És per a tots els públics?

Sí, totalment. És un esdeveniment per a tothom que hi estigui interessat, obert a tots els públics amb l’objectiu de divulgar a la ciutadania la tecnologia blockchain. És a dir: què fem els catalans en el blockchain pels catalans. És una fira de catalans per a catalans i per això té el nom que té.

Fa poc temps es va presentar el Catvers

Certament, i és el nostre gran projecte aquest any: el metavers català, que el conseller Puigneró va presentar fa pocs mesos. En aquest projecte hi estem treballant de forma molt intensa i decidida perquè creiem que el país ha d’estar present en aquesta revolució que son els metaversos i que des del Centre podem aportar-hi moltes coses.

Quina mena de revolució implicaran els metaversos?

És difícil encara concretar-ho amb detall, però sí que ja sabem que la revolució dels metaversos ja està aquí i que provocarà un canvi tecnològic i econòmic tan disruptiu que jo mai havia vist abans en la meva vida professional. No he vist mai una oportunitat empresarial com la que oferiran els metaversos, que ho canviarà tot i serà un punt d’inflexió perquè marcarà un abans i un després.

Estem preparats per aquest gran canvi?

Ho hem d’estar, perquè el canvi que ve és molt i molt profund i comportarà oportunitats molt grans que les hem d’identificar i d’aprendre per tal de poder-les aprofitar, com a empreses i també com a país, quan abans millor i en això estem treballant també des del Centre.

A vegades s’ha dit que el Centre està al servei del projecte independentista

Això no és així. El Centre està al servei del país i del que aquest demani. Nosaltres no som un centre polític sinó tecnològic i, com a tal, si entenem que la tecnologia blockchain empodera el ciutadà fent-lo més lliure i responsable, a partir d’aquí totes les derivades que en sorgeixin es poden entendre com que aquesta tecnologia és amiga de valors com la llibertat i la democràcia.

Potser aquí alguns hi veuen una eina a favor de l’independentisme…

Bé, si entenem que el procés independentista es fa per la llibertat i la democràcia de Catalunya, es podria considerar que el Centre seria un instrument, una eina més per culminar definitivament aquest procés cap a la independència del país. Però repeteixo: si això fos així, seria el resultat d’una decisió política que no correspon al centre prendre-la, sinó al govern de la Generalitat.

Fa poc s’han sabut els casos d’espionatge de Pegasus a dirigents independentistes. Tem que els puguin espiar també?

És molt lleig saber que t’espien perquè a ningú li agrada però, com a Centre, no ens preocupa si ens espien perquè no tenim res a amagar i tot el que fem aquí és transparent i públic ja que, com he dit, som una entitat al servei del país i de la seva gent. Casos com el de Pegasus demostren que la ciberseguretat és la gran qüestió per guanyar llibertat personal.

La blockchain hi pot ajudar?

Jo crec que sí i confio en que la tecnologia blockchain ajudarà tan com sigui possible en el futur per fer que els individus siguin més lliures i autònoms. Segurament derivat de casos com aquest, poden sortir iniciatives per dotar-nos de més ciberseguretat tots plegats i la blockchain serà en part protagonista d’aquest camí en el que ja estem posats.

La gent vincula la blockchain amb les criptomonedes

Evidentment, perquè al darrera d’aquesta tecnologia hi ha sempre una criptomoneda, ja que aquesta actua com a incentiu per mantenir la seva pròpia infraestructura en funcionament. És el que és coneix com minar criptomonedes.

S’ha relacionat les criptomonedes amb activitats poc transparents….

Potser sí, però la culpa d’aquesta mala premsa que a vegades semblen tenir les criptos és la imatge distorsionada i falsa que alguns cops n’han donat els mitjans de comunicació, no és pas culpa de la tecnologia blockchain que precisament fa possible aquestes criptomonedes.

Potser hi ha massa desconeixement encara

Totalment. Per això des del Centre nosaltres sempre hem defensat que la ciutadania ha de formar-se en tots aquests temes perquè són el present del món i Catalunya no s’hi pot posar d’esquena. Avui les criptomonedes ja valen 2 bilions de dòlars i, com a economia i com a país, hem d’estar-hi per entendre-les, abraçar-les i fer-les servir.

Les criptomonedes i la blockchain han vingut per a quedar-se

Oi tant! No són el futur, perquè ja són el present. El bitcoin, per exemple, és un bon actiu per tenir en compte en una cartera d’inversions, un molt bon actiu. Nosaltres com a Centre mai recomanem fer inversions en uns actius o uns altres però, si m’ho pregunten, jo penso que el bitcoin és un actiu molt interessant a l’hora d’invertir perquè tot apunta que en els propers mesos i anys es dispararà. El què falta és, com he dit abans, molta més formació sobre les criptomonedes.

Fer més pedagogia des del Centre?

Sí, del tot, perquè hi ha molta gent que desconeix el què són realment les criptomonedes i que no coneix en profunditat com funciona la tecnologia blockchain. No som conscients encara que poden venir moltes coses positives amb aquesta oportunitat que tenim al davant, sempre i quan la sapiguem aprofitar correctament, i per això cal, com deia abans, fer tanta pedagogia com sigui possible. Aquesta és també una de les raons de ser del Centre.

Quins beneficis té la blockchain per a la gent del carrer?

Ens permet anar cap a un món en el qual la persona, l’individu està més empoderat i, per tant, és més lliure. La qüestió més interessant aquí és: estem preparats per tenir aquesta llibertat? Per saber-la usar? Realment la volem?

Què hi respon?

Doncs que ja es veurà, ja ho veurem. Tecnològicament ja és possible, però no sé si ja estem preparats per assumir aquesta llibertat ni si realment la volem, perquè tenir més llibertat també implica tenir més responsabilitat.

Deixa una resposta

Your email address will not be published.

Pàgina web creada per filmultimedia.com