“La independència costarà morts”

Frederic Bentanachs, més conegut pel seu àlies «Fredi» (Sanaüja, La Segarra, 1956) és un dels militants històrics de l’esquerra independentista catalana, amb més de 50 anys d’activisme polític a l’esquena.

Va ser un dels fundadors de la banda armada Terra Lliure (considerada per l’Estat espanyol com una organització terrorista) i un dels membres del seu primer escamot. Va passar 5 anys tancat a la presó (1979-1983) condemnat per pertinença a banda armada i tinença d’armes. Al sortir va ser un dels fundadors del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). També va ser membre d’Estat Català des del 2000 i de Solidaritat per la Independència des del 2010.

La llarga conversa amb ell té lloc en un bar de tota la vida a tocar de la plaça de Sant Jaume i del Palau de la Generalitat, el Bar Brusi: «un lloc mític perquè és on es va fundar Terra Lliure», em diu només arribar al lloc.

A prop de fer 65 anys, explica com veu la situació política que ha viscut el país sobretot des de l’octubre del 2017, què en pensa de la formació del nou govern i com creu que ha de ser la lluita per la independència de Catalunya.

Per què l’independentisme avui està tan dividit?

Sempre ha sigut bastant així, no és nou ni ve d’ara. Sempre hi ha hagut vàries famílies dins del moviment independentista, tan dins d’Esquerra, com a Junts, com també a la CUP. És normal que amb tantes famílies hi hagi també divisions i escissions. També passa perquè la independència no és una ideologia política sinó un objectiu d’una nació ocupada que vol ser lliure i aquesta demanda es pot fer des de diferents partits polítics i corrents ideològics, tan de dretes com d’esquerres.

Ets partidari de fer primer la independència i després ja farem el país?

Sí, totalment. Primer construïm la nostra casa i, quan la tinguem, ja parlarem i si cal fins i tot ens discutirem sobre de quin color pintem les habitacions de la casa. Això és el que cal que els partits independentistes entenguin, perquè tu pots planificar les millors polítiques del món sobre el paper però, si no tens independència, no serveix de res. Que no enganyin a la gent amb això, perquè la independència és un mitjà per aconseguir després uns fins.

Ha servit d’alguna cosa la presó i l’exili?

L’exili ha fet que la causa de la independència de Catalunya tingués un ressò internacional. Sense la feina que han fet els exiliats des de Suïssa i Bèlgica, la presó no hauria tingut cap ressò internacional. La feina de l’exili és clau perquè ha sigut i és l’altaveu de la causa catalana al món. La presó, en canvi, no ha servit absolutament per a res.

El govern espanyol sembla que indultarà els presos

Estic en contra dels indults perquè al final impliquen reconèixer implícitament la culpabilitat i els presos polítics no son culpables de res perquè evidentment no van fer els suposats delictes pels quals els han condemnat a la presó i no hi haurien d’haver entrat mai.

Optes per una amnistia?

No, tampoc. Per acabar reivindicant al final l’amnistia no calia haver fet l’1 d’octubre, perquè trobo poc honest que un pres s’entregui com van fer ells, i ho dic amb tot el meu respecte i solidaritat cap els presos polítics i les seves famílies, precisament perquè sé de què parlo ja que jo també he estat a la presó. A més, l’amnistia busca que ho esborrem i ho oblidem tot i jo em nego a oblidar res i encara menys a penedir-me de res.

Tampoc veig que sigui possible

Els espanyols no en volen ni parlar d’amnistia, ja es va veure al Congreso. Però és que: si volem ser independents i no volem reconèixer l’Estat espanyol, què coi fem demanant amnisties i indults al govern i al rei d’Espanya? No té cap sentit!

L’independentisme va obtenir el 52% dels vots en les últimes eleccions, hauria de tenir alguna conseqüència aquest fet?

A la resta del món tenir la majoria et serviria per desplegar la DUI, votada i aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2017, i per tant per proclamar la independència.

De moment no ha passat

No, perquè els nostres governants eren i son tots uns cagats. El 2017 uns se’n van anar cap a l’exili i els altres corrents cap al jutjat a declarar quan el jutge els ho va demanar. Els catalans independentistes sembla que som l’únic poble del món que no som mai prou gent; ni que fóssim el 60, el 80 o el 120% no serem mai prou si després el govern no tira endavant la independència.

El nou govern diu que sí que vol fer-ho

No s’ho creuen ni ells això, ja s’ha vist. Aquí va haver-hi un referèndum l’1 d’octubre del 2017 on la gent hi va posar literalment la cara davant de les hòsties de la repressió estatal. Es va fer i es va guanyar per una majoria brutal que li dona validesa. Per això no hem d’anar a negociar ni pactar cap altre referèndum amb l’Estat com diu ara el govern. No hem de dir «ho tornarem a fer» perquè ja es va fer.

Què proposes?

Aplicar el resultat de l’1 d’octubre: aixecar la suspensió de la DUI per proclamar la independència de la República catalana tal i com els tres partits independentistes (ERC, Junts i CUP) van firmar i es van comprometre a fer abans de l’1-O.

Cosa que no van fer llavors

No, i van incomplir així les lleis del referèndum i de transitorietat que ells mateixos havien aprovat al Parlament. Es van cagar a sobre perquè fer la independència era fer un salt al buit per ells. Per això no ens en vam sortir el 2017, però la independència hauria pogut tirar endavant posant-hi un parell de collons.

Què vols dir exactament?

El president Puigdemont, després de declarar la independència i en comptes de marxar cap a Girona a fer les maletes i acomiadar-se per anar a l’exili, s’hauria d’haver quedat amb tot el seu govern dins del Palau de la Generalitat i haver cridat a la gent a sortir al carrer a defensar la República. Si s’hagués fet així, avui Catalunya ja seria un estat independent.

Segurament hi hauria hagut ferits i potser morts

És que la independència costarà morts. Ja comença a ser hora que trenquem aquest tabú del què ningú en vol parlar i que ens ho posem al cap i en siguem conscients. Jo no parlo d’exercir primer la violència per aconseguir la independència de Catalunya, sinó d’autodefensa: defensar la República catalana davant de l’atac que representa la repressió de l’Estat espanyol.

Justifiques l’ús de la violència en aquest cas?

Com a autodefensa, i tant, perquè és legítima defensa i això és un dret. Sempre ha sigut així al llarg de la història i només has de mirar com s’han construït la immensa majoria dels estats que hi ha actualment al món.

Com defineixes aquesta autodefensa?

Jo parlo de fer servir armes, de fer barricades als carrers, de disparar, de matar i morir. És així de clar, sinó no farem mai res. Però és molt important que sempre et disparin els altres primer, mai tu, perquè només llavors és legítim fer servir la violència per defensar-te com a resposta a un atac previ. Hem de pensar que gairebé no hi ha cap país al món que s’hagi independitzat sense violència i sense morts.

En alguns casos s’ha aconseguit a través del diàleg

Una petita minoria, però mai en el cas d’Espanya. O creus que l’Estat deixarà marxar Catalunya, amb tota la seva potència econòmica i els diners que representa pels espanyols, a través del diàleg i sense lluitar? Els espanyols no han volgut negociar mai i només cal veure la seva història i com van perdre totes les seves colònies a Amèrica, una darrera l’altra. Per l’Estat espanyol negociar és cedir, vol dir rendir-se. Per això no ho farà mai.

La independència tindria un cost enorme

Qui et digui que la independència no té un cost en repressió, que ja l’hem començat a veure, i també en morts t’està mentint a la cara. Això t’ho diuen amb la boca petita tots els polítics independentistes perquè ja ho saben.

Cap ho diu públicament

La Marta Rovira i en Puigdemont van ser dels pocs que ho van dir el 2017. També s’ha de recordar que estar dins d’Espanya té un cost enorme per a Catalunya: econòmic, polític, per a la llengua i la cultura catalanes, etcètera i també n’hem de ser conscients. Per això volem ser independents.

La societat catalana està disposada a assumir aquest cost?

Jo crec que sí. Ja es va demostrar l’1 d’octubre que la gent està disposada a anar més enllà que els nostres governants. La gent del carrer està igual de conscienciada que el 2017, però sí que ara està més cansada, decebuda i empipada amb els nostres dirigents i per això es queda a casa.

Perquè ja ho veuen perdut?

No, jo no crec que estigui perdut, ni molt menys. La gent no està derrotada, està a l’espera i quan hi hagi una altra oportunitat tornarà a sortir al carrer perquè hi ha molta ràbia i frustració acumulades, com ja es va veure amb les protestes per l’empresonament de Pablo Hasel. Això és el què hauria de passar per seguir el camí cap a la independència.

I què creus que passarà realment?

El govern que s’acaba de formar no està en aquesta tessitura, ja ho sabem. Estan tots acollonits i el president Aragonès és el primer que es tira enrere a l’hora de la veritat. Però bé, tampoc durarà gaire…

Quant de temps li dones?

Li dono un any de vida al seu govern. No tan per la repressió de l’Estat o la rivalitat entre Junts i Esquerra per liderar l’independentisme, que també seguirà, sinó perquè la situació econòmica i social que viurà Catalunya quan s’acabi la pandèmia serà insostenible. El país se’n pot anar a fer punyetes perquè tindrem la crisi més bèstia que haurem vist mai. Només cal veure, si passeges per Barcelona, que la meitat de les botigues i dels bars no han tornat a obrir. La situació actual no es podrà aguantar.

La crisi econòmica reforçarà la reivindicació independentista?
Crec que sí, perquè la gent estarà tan fotuda i empipada amb la situació de l’economia que s’adonarà llavors que seguir dins d’Espanya es farà insostenible i que la millor sortida per la crisi econòmica i social que patim i que patirem serà aconseguir la independència de Catalunya. N’estic segur.

Què et fa estar-ne tan convençut?

La gran burgesia catalana, aquells que de debò tenen la pasta, molts ja són independentistes i seran els primers en adonar-se, fent un càlcul racional de costos i beneficis, que la independència de Catalunya és la millor via per a la supervivència econòmica del país i per tant també de les seves empreses i els seus negocis. Veuran clarament que hi ha més incentius per a la independència del país que no pel manteniment de l’actual statu quo.

Des de Madrid sempre s’ha dit que una Catalunya independent és inviable econòmicament

No és cert. I mai es fa la pregunta al revés: Espanya seria sostenible econòmicament sense Catalunya? No es pregunta perquè saben que sense nosaltres Espanya no s’aguanta. Sense els calers dels catalans Espanya no podria tornar ni els interessos del deute que té amb Europa.

És un independentisme més de cartera que de bandera

Perquè confio en que l’economia serà un dels principals factors per aconseguir la independència. La butxaca és molt important perquè la gent ha de menjar. I als grans empresaris catalans no els preocupa tan la independència de Catalunya, sinó més el fet d’estar dins d’un Estat espanyol que tothom veu que és ineficient, corrupte i que va a la bancarrota amb un deute públic disparat.

Tornant al nou govern, per què creus que es va tardar tant en formar-se?

Perquè Esquerra i Junts no es poden ni veure, tothom ho ha vist. Em va molestar molt que algunes de les negociacions es fessin a la presó perquè els presos, pel fet d’estar empresonats, tenen una visió desenfocada de la realitat. La presó és un ambient hostil, de repressió de l’Estat.

La Generalitat en té les competències a Catalunya

Sí, però no sobre els trasllats dels presos i això no ho diu ningú. Si l’Estat vol, pot traslladar els presos polítics allà on li doni la gana: en Junqueras a una presó de La Manxa, en Jordi Sánchez a Doñate, l’altre a Canàries… Ho poden fer aquesta mateixa nit i sense previ avís.

Pot passar això realment?

I tant! Poden fer el què vulguin amb ells. Hem de posar-nos al cap que els presos polítics són els caiguts, els efectes col·laterals de la revolta del 2017 i per això no haurien de formar part mai de cap negociació ni de cap procés polític.

Doncs han tingut un paper actiu fins ara

Per això penso que s’equivoquen. Jo prefereixo un govern, com diuen alguns, tutelat des de Waterloo que no pas des de la presó de Lledoners perquè el primer almenys és lliure. Hem de ser conscients que Waterloo representa el govern legítim de Catalunya que va haver d’exiliar-se l’octubre de 2017. Waterloo és una conseqüència de la repressió feixista de l’Estat. Si això ja no ho entenem, anem malament.

Com veus l’acord per formar un nou govern de la setmana passada?

Només és fum. De cara a la galeria és un acord collonut però, de portes endins, és una merda com un piano. Esquerra i Junts es van veure obligats a pactar a contra cor perquè sinó en 10 dies hi havia eleccions i els espanyols ja s’estaven fregant les mans preveient una forta i lògica abstenció del vot independentista que hagués fet que aquests perdessin les eleccions. Salvador Illa hagués sigut el president i la venjança espanyola hagués sigut encara molt més dura. Per a què serveix doncs aquest pacte de govern?

Diguem-ho tu

Primer, per evitar anar a unes eleccions on els independentistes s’haurien fotut una bona hòstia. I segon, perquè hi ha 30.000 milions d’euros de la Unió Europea que han d’arribar aquí i s’ha d’omplir una menjadora que ha de col·locar a molta gent dels dos partits i s’han de pagar a molts funcionaris emprenyats amb el govern. Per això Esquerra i Junts decideixen tirar la pilota endavant per salvar les eleccions i repartir-se els calers d’Europa, per no fer-se mal. I per això dic que aquest govern tindrà 1-2 anys de vida com a màxim.

Quins objectius hauria de tenir?

Hi hauria d’haver l’aixecament de la DUI i la independència perquè no hi haurà cap amnistia ni tampoc repetirem un referèndum d’autodeterminació. No hi haurà res de tot això. Ja comença a ser hora que parlem clar i ens deixem de tanta retòrica buida: o hi ha independència o serem espanyols de per vida; o apliquem la DUI dins dels propers dos anys o s’ha acabat el Procés. És així, i la gent ho ha de saber.

No sé si preguntar-te sobre l’embat democràtic i el referèndum pactat del govern Aragonès…

Això no vol dir absolutament res perquè no passarà mai, i ells ho saben. És una trampa on molta gent hi ha caigut perquè utilitzen intencionadament un llenguatge tan mal·leable i d’una ambigüitat tan calculada que llavors tot és possible: des de la DUI fins a una referèndum acordat amb l’Estat. Però no expliquen absolutament res: com faran que l’Estat espanyol vulgui pactar un referèndum d’autodeterminació? Què vol dir fer un embat democràtic? Com s’ha de fer? Tot això és fum.

Alguns diuen que no cal fer un segon referèndum perquè ja es va guanyar
Evidentment i tenen tota la raó del món. Jo ho penso. El què s’ha de fer és aixecar la suspensió de la DUI del 2017, que no està anul·lada sinó només suspesa i no és el mateix, i després defensar-la al carrer al preu que costi. És el que hi ha perquè tots sabem què la independència costarà un preu.

Com s’hauria de defensar la DUI al preu que costi?

No dic que haguem d’anar a disparar ningú però, si primer t’ataquen, tu després tens el dret legítim de defensar-te, de respondre davant d’una agressió. Jo no parlo mai d’atacar, sempre parlo d’autodefensa.

No entraríem en una espiral de violència?

Podria ser, però llavors el món ens miraria perquè ens va posar més en el mapa del món una setmana d’aldarulls violents a Urquinaona la tardor del 2019 que quasi 10 anys de manifestacions multitudinàries per l’11 de setembre, amb tot el respecte per tot el què han fet l’ANC i Òmnium pel Procés, que ha sigut molt important. Posar-nos en el mapa del món faria que al final la Unió Europea intervingués.

Davant d’altres conflictes violents Brussel·les no ha fet res

És cert, però nosaltres no som Ucraïna, per exemple, perquè no estem a l’est ni tenim a la poderosa Rússia de veí. Estem al sud de l’Europa occidental i la Unió Europea no es podria permetre tenir un punt d’inestabilitat política, econòmica i social al costat de casa.

Per què li hauria d’interessar intervenir a la UE?

Tindria més incentius per solucionar el conflicte de Catalunya amb Espanya que no pas per mantenir-lo i deixar que s’enquistés generant un punt d’inestabilitat crònica dins de l’Europa occidental.

Com es podrien crear aquests incentius?

Per arribar aquest punt primer cal una mobilització massiva, indefinida i constant de la gent als carrers i que paralitzi les infraestructures més clau i estratègiques del país: l’aeroport del Prat, les autopistes, la frontera amb França, el port de Tarragona, etcètera.

No veig els partits independentistes ni el govern impulsant-ho

No ho han fet ni ho faran mai. Els partits polítics, independentistes o no, són com els condons de la llibertat. Mai de la vida estaran a favor de fer res que els perjudiqui com a partits i que faci perdre poder a les seves cúpules dirigents, encara que això fos un bé pel poble i d’interès general.

Deu ser perquè el poder enganxa molt

Totalment. És com una droga per a ells. L’objectiu dels partits polítics que manen és mantenir-se en el poder tan de temps com sigui possible i, els que estan a la oposició, volen aconseguir aquest poder tan aviat com sigui possible. És així.

La societat catalana està preparada per a una mobilització constant?

Crec que sí i ja ha quedat demostrat amb: el paper que han fet els CDRs, l’1 d’octubre, les protestes contra la sentència del Procés el 2019 o amb el merder per l’empresonament injust i escandalós del Pablo Hasel.

Però sembla que els independentistes ara estiguin desmotivats

Ho estan, sí. Però la gent hi és i, com t’he dit abans, està esperant una guspira per tornar a sortir al carrer. Cal una metxa per a què es torni a encendre tot altre cop.

Quina pot ser aquesta guspira?

Això no ho sap ningú. Ni tampoc a on, quan ni com. Pot ser una nova detenció, una nova sentència, un nou judici, una nova acusació… El que sí sabem és que la repressió contra l’independentisme no s’aturarà i per això hem de seguir mobilitzant-nos de la mà dels CDRs i també l’ANC.

Com valores el rol que ha tingut l’Assemblea?

L’ANC ha sigut l’organització més potent que hi ha hagut mai en tota la història de Catalunya i ha organitzat les mobilitzacions pacífiques més massives de tot Europa. Era tan potent que va fer pànic als grans empresaris i als mateixos partits independentistes que han fet tot el possible per polititzar-la i rebentar-la des de dins.

Ho van aconseguir?

Sí, i tant, per desgràcia. Només cal veure on van anar a parar la Carme Forcadell i el Jordi Sánchez després del seu pas dirigint l’Assemblea. L’ANC s’ha convertit en una menjadora, en una agència de col·locació per tenir un càrrec.

Ja no serveix doncs?

Jo no dic això. La seva infraestructura està intacta però molta de la seva gent està cremada perquè la seva direcció està massa polititzada per Esquerra i Junts, que sempre hi han volgut posar cullerada per controlar-la. Per això penso que l’ANC hauria de tornar a reunificar l’espai independentista, com havia fet abans d’estar polititzada. Cal recuperar l’esperit reivindicatiu de l’ANC i també dels CDRs.

Uns CDRs que ara semblen estar més parats

Ho pot semblar, però no ho estan perquè són els que encara avui resisteixen a la repressió, no pas com el Tsunami Democràtic que ja ha desaparegut. Els CDRs han de seguir fent el què han fet fins ara perquè ho han fet molt bé; des de muntar el referèndum de l’1 d’octubre amagant les urnes fins el dia mateix de la votació i defensant les escoles fins a les protestes post-sentència del Tribunal Suprem l’octubre del 2019.

Has esmentat el Tsunami Democràtic, què en penses?

Va ser un instrument creat per gent que estava en aquell moment al govern per poder controlar la mobilització social, acabar amb les protestes violentes als carrers que els estaven desbordant i desactivar així els CDRs. La mateixa tàctica que havien fet abans per a controlar l’ANC polititzant-la i deixant-la podrir.

Tsunami el van crear dirigents d’Esquerra, de Junts?

Això ho has dit tu, jo no. Els partits independentistes i el govern tenien por de qualsevol mobilització ciutadana massiva als carrers i que ells no la poguessin controlar ni capitalitzar.

Per això van inventar-se el Tsunami?

Volien acabar amb la força mobilitzadora dels CDRs, que havien sorgit del mateix poble, per anul·lar-los. Si no és així: per què Tsunami va fer tornar la gent a casa quan ja havien ocupat l’aeroport del Prat? Per què es va desallotjar l’acampada indefinida de protesta que hi havia a la plaça Universitat? O per què van deixar tirada a la gent que va anar a tallar l’autopista a La Jonquera i que ara seran jutjats a Figueres? Ningú ha contestat aquestes preguntes.

Tu les has contestat totes fins ara. L’última: ets optimista de cara al futur?

No he sigut mai pessimista i per això crec que ens en sortirem. Costarà, perquè no serà fàcil, però al final Catalunya serà un estat independent perquè no hi ha marxa enrere. Després de l’1 d’octubre ja no podem tornar enrere.