“Junqueras es veu a sí mateix entre Mahatma Gandhi i Jesús de Natzaret”

Pepe Fajula, 60 anys i de Barcelona, és un prestigiós advocat especialista en Dret Penal i Econòmic i fundador del conegut bufet d’advocats «Fajula-Codina», fundat el 1979 a la capital catalana, on hi té la seva seu, i que compta amb oficines a 9 països.

També és membre del Consell per la República i un destacat activista independentista bastant actiu a les xarxes socials, sobretot a través dels seus vídeos a YouTube, alguns dels quals tenen milers de visualitzacions.

Fajula parla de la situació política actual i del futur de Catalunya sense embuts ni pèls a la llengua, dient les coses pel seu nom, cosa que sempre és d’agrair.

En els teus vídeos sempre t’has mostrat a favor del president Puigdemont

Perquè és el president legítim de Catalunya a l’exili. S’ha dit alguns cops que és una figura messiànica, però per a mi no ho és, sinó que és el primer polític que jo conec que ha rectificat i ha dit: «Escolti’n, em vaig equivocar. Ho sento, perquè ho vaig fer malament». Ara el Puigdemont deixarà la presidència de Junts per assumir només la del Consell per la República, cosa que ja hauria d’haver fet fa temps per evitar les suspicàcies de politització que s’han dit al voltant del Consell.

Puigdemont segueix tenint el lideratge moral de l’independentisme?

Totalment. El president és un dels líders indiscutibles, però també arribarà el moment en el que haurà de deixar pas a d’altres lideratges i figures. Ja arribarà el moment en el qual haurem de buscar polítics valents per sostenir una mobilització massiva i indefinida en el temps.

Què hauria passat si hagués cridat la gent a mobilitzar-se per defensar la DUI l’octubre del 2017?

No crec que la policia hagués carregat contra gent manifestant-se pacíficament als carrers perquè aquella foto hagués fet la volta al món i era massa forta per a la imatge internacional d’Espanya. Puigdemont no hauria d’haver suspès mai la declaració d’independència i, per contra, aquell dia hauria d’haver cridat a la mobilització als carrers perquè estic segur que el poble hauria respost, com ja va fer el dia 1 d’octubre.

No tinc tan clar que la policia no hauria carregat contra els manifestants…

No ho sabrem mai, però sí que sabem que la Merkel va trucar al Rajoy durant el referèndum de l’1-O per tal que aquest aturés les carregues policials als col·legis electorals. També cal tenir en compte un factor que a vegades s’oblida.

Quin?

Més imatges de la policia espanyola reprimint manifestants pacífics independentistes hagués sigut també una forma de pressionar la Unió Europea per tal de forçar l’Estat espanyol a seure per negociar una resolució pacífica del conflicte polític que hi ha a Catalunya des de fa anys. Ara hem d’esperar un nou «momentum» per tornar a pressionar i forçar l’Estat, tornar-lo a posar contra les cordes, com a l’octubre del 2017.

Aquest nou «nomentum», quin serà?

Les sentències judicials que arribaran en els propers mesos d’Europa perquè seran favorables a la causa independentista catalana. Seran un catalitzador que tornarà a aglutinar tot el moviment independentista sota la figura del president Puigdemont, que està per sobre dels partits amb el Consell per la República i que tornarà aviat a Catalunya.

Per a què tornés el president, no caldria que el Consell tingués molts més membres?

Sí, segur, i si els dos milions i escaig de votants independentistes de l’1-O fossin membres del Consell, la independència de Catalunya la tindríem demà passat perquè, com més temps triguem, més se’ns va diluint el vi i ja veiem què està passant amb la llengua catalana i no només a les escoles sinó també en l’ús social que té al carrer, etcètera. Necessitem un revulsiu, un «momentum» que serà quan arribin les sentències judicials favorables d’Europa. Per això també ens hem de preparar, perquè l’Estat espanyol també ho fa.

Com fer-ho des de la societat civil?

Com diu la dita: «Qui no plora, no mama» i hem d’ensenyar a Europa i a tothom que el moviment independentista català està al carrer, que està organitzat i mobilitzat indefinidament. Tot el contrari del què es vol fer des de l’actual govern de la Generalitat, que vol suavitzar i atenuar tant com sigui possible la mobilització de la societat civil, tenir-la callada, submisa i obedient. Aquest és el problema actual que tenim des del punt de vista de la societat civil.

Has dit que el retorn del president Puigdemont serà aviat…

No sé segur quan serà, perquè no controlo els «timings» dels tribunals europeus, però un dels seus advocats, el Gonzalo Boye, em va dir que vindria aviat.

Si torna, encara que la justícia europea hagi sentenciat que té immunitat com a eurodiputat, segur que no serà detingut?

Això ja estarà pensat per a què no passi. No sé exactament com es farà, però el Boye va dir-me no fa gaire que «el president llegará a Barcelona acompañado por mí. Llegaremos juntos». Jo suposo i vull pensar que ja ho té tot molt ben pensat per a quan torni Puigdemont perquè, tal i com han anat les coses en aquest cas, no em fio gaire de la policia i la justícia espanyoles, que son ben capaços de detenir-lo.

I si això passa?

D’entrada, si el president torna a Catalunya ha d’anar acompanyat de gent disposada a fer el què sigui per evitar-ho; el què sigui en el sentit de controlar el territori, perquè algun dia això s’haurà de fer si volem la independència.

Vol dir arribar a fer servir la violència?

Voldrà dir que, si s’ha de defensar la legitimitat, la legalitat i el president de Catalunya, recolzat per les sentències dels tribunals europeus de justícia, llavors es podria interpretar l’aplicació de la violència com a legítima defensa davant d’una situació injusta.

Així és com hauria de ser el següent embat amb l’Estat?

Hi ha d’haver un aixecament del poble català com el que hi va haver del poble de Madrid aquell famós 2 de maig contra la ocupació de les tropes de Napoleó perquè no tenim exèrcit ni les institucions d’un Estat. Ha de ser un moviment popular i transversal, des de baix, articulat per l’ANC i pel Consell per la República, independentment dels partits polítics, i totalment pacífic.

Quins incentius té la gent per alçar-se?

La gent independentista vol una confrontació amb l’Estat perquè vol dignitat davant d’una repressió espanyol que no s’atura. Vol la independència i que no li prenguin el pèl i ara ja comença a veure que algunes conductes d’Esquerra ja no són erràtiques sinó que són clarament autonomistes i que ERC realment no vol la independència, sobretot l’Oriol Junqueras.

Què vols dir exactament?

Doncs que el discurs de Junqueras, el junquerisme, és la rendició de l’independentisme. Això ja fa més d’un any que ho dic en vídeos que he penjat a les xarxes i penso que cada cop hi ha més gent que s’està donant compte del què és realment Esquerra Republicana.

I què és?

Un partit en el fons autonomista. Molta gent no sap que dins d’Esquerra hi ha una corrent federalista molt important. No tothom dins d’ERC és independentista, però han de vendre que sí per evitar perdre vots, tot i que cada cop més gent ja se n’ha adonat. Penso que tot això es farà encara més evident quan arribin les sentències d’Europa favorables a l’independentisme.

Sempre hi ha persones que volen la menjadora que deia Pujol: el càrrec, el sou…

Sí, però no es pot anar venent una moto públicament i llavors en privat, un cop a la gent l’han picat i reprimit com a l’1 d’octubre, fer tot el contrari, perquè això és enganyar a la gent. La gent tornarà a sortir, com van sortir en massa sorprenentment en la darrera Diada, quan tinguin un bon motiu per fer-ho, perquè al final vol saber per quin motiu s’ha de mobilitzar als carrers, per què ha de sortir de casa.

La constant lluita entre Esquerra i Junts no ajuda gaire a la mobilització…

Gens. Jo entenc la lluita partidista i que Esquerra vulgui carregar-se Junts sense cap escrúpol. Ho puc arribar a entendre perquè Junqueras ja va dir que «la independència la farà Esquerra o no es farà». El problema és que aquesta posició ha generat una esquerda dins de l’independentisme que ha fet que gent d’Esquerra, per exemple, no s’alegri dels èxits judicials del Valtònyc, no doni suport a la presidenta Borràs davant de la seva causa judicial, no es solidaritzi amb el cas de Josep Costa o se li en foti el què li pugui passar al Josep Lluís Alay. Això és molt greu i em preocupa molt perquè no ens ho podem permetre.

Les divisions entre els partits independentistes fa molt de temps que són evidents

Entre els partits sí, entre la gent vull pensar que no fa tan. Jo mateix, si demà en Pere Aragonès aconsegueix una mediació internacional per resoldre el conflicte polític de Catalunya, l’aplaudiria i seria l’home més feliç del món, i més igual si ho ha aconseguit algú d’Esquerra. Però ells no actuen així: prefereixen una Catalunya autonomista manada per Esquerra que una Catalunya independent governada per Junts. Aquest és realment el pensament d’en Junqueras.

Què en penses d’ell?

Sincerament penso que té una imatge de sí mateix que està a mig camí entre Mahatma Ghandi i Jesús de Natzaret. M’han explicat intervencions i xerrades de Junqueras a la presó i es veu que es creu gairebé una persona il·luminada. És molt diferent de la resta dels presos polítics, sobretot de Jordi Cuixart.

Quina opinió tens de Cuixart?

Tinc ganes de llegir el seu darrer llibre, però encara no ho he fet. Li tinc molt de respecte a nivell personal, tot i que difereixo en el seu pensament polític perquè el bonisme que desprèn la seva proposta de desobediència civil que li he sentit en discursos i li he llegit en articles no em convenç. Està bé que la gent no odiï i que no sigui venjativa, això és positiu.

M’ensumo que ara ve un «però»…

Sí, perquè no es pot quedar bé amb tothom i normalment això no funciona perquè no és eficaç i no s’obté el resultat desitjat. Darrere del seu bonisme, a la meva manera de veure-ho, el Cuixart ha començat a deslegitimar indirectament el referèndum de l’1-O.

Has parlat mai amb en Jordi Cuixart?

No, i un dia, si en tinc l’ocasió, m’agradaria preguntar-li per què des d’Òmnium han estat boicotejant el Consell per la República des del primer dia. Esquerra Republicana també ho ha fet, però ho puc entendre perquè pot formar part dels seus càlculs polítics i de la seva estratègia partidista, però em va estranyar molt que Òmnium no volgués participar en el Consell, la veritat és que no ho entenc.

Potser perquè el Consell s’ha vist com una entitat ja polititzada d’inici?

És cert que a vegades s’ha vist massa com un instrument partidista, a l’entorn de Junts, i també personalista, a l’entorn del president Puigdemont, però això és veritat només relativament.

Com vols dir?

Aquesta percepció del Consell per la República de ser una eina polititzada existeix justament perquè Esquerra en va voler sortir i va deixar sol a Junts i al Puigdemont. Ho va boicotejar i, al fer-ho, va crear precisament aquesta visió polititzada que després ha criticat. Va ser una profecia auto-complerta.

El Consell per la República és condició necessària però no suficient per fer la independència?

Exactament. Per aconseguir la independència no és suficient el Consell, ni tenir el 52%, ni el 83%, sinó que també s’ha de voler fer. Hi ha d’haver la voluntat real de fer-la.

I ets escèptic…

Si fos un 52% el que realment treballa des del Parlament per a la independència perquè té la voluntat de fer-la, llavors m’ho creuria, però no és així perquè dins d’aquesta majoria n’hi ha uns que són autonomistes i creuen en una suposada taula de diàleg per negociar (Esquerra) i els altres que diuen no a tot (la CUP). D’aquesta manera no farem mai la independència. Tot i que tinc alguna esperança amb la presidenta de l’Assemblea de Representants del Consell per la República que es va elegir el passat mes de novembre.

L’Ona Curto, què et sembla la seva elecció?

Doncs em va agradar molt i molt el discurs que va fer un cop elegida com a presidenta. La vaig veure molt bé, amb molt pes específic i amb un to molt integrador i unitari.

Abans has dit «una suposada» taula de diàleg

Sí, perquè tot això és mentida. És i serà un fracàs total perquè, d’entrada, ja no hi ha un interès comú entre les dues parts i això és bàsic per a tot intent real de negociació. Ja s’ha vist que no porta enlloc, però Esquerra ho maquilla des de la Generalitat per fer el joc al govern espanyol.

Com veus el paper del govern català?

Fa autonomia pura i dura. S’ha de reconèixer que des de la Generalitat es pot fer molt poca cosa perquè és un organisme que està molt controlat pel govern central i al qual l’Estat espanyol no para de posar-li pals a les rodes, només cal veure què està passant amb el model d’immersió lingüística del català. Per això no crec que la Generalitat ens porti la independència, mani Esquerra, Junts o un dia la CUP, i per tant cal el Consell de la República perquè no es pot fer la independència des de les institucions catalanes actuals.

També cal la mobilització als carrers, no?

És imprescindible. A més, jo crec que a nivell del poble som més del 52% perquè hi ha molta gent independentista que està empipada amb la situació política actual i que no va votar en les passades eleccions catalanes perquè no creu en els partits ni en els polítics professionals. Hem de diferenciar sempre el poble dels partits polítics que formen després el govern.

Calen doncs: institucions, partits polítics i el poble mobilitzat al carrer

Sí, exactament. Europa necessita: sentències judicials a favor de l’independentisme, voluntat real del nostre govern suposadament independentista i la gent al carrer mobilitzant-se indefinidament. Cal aquesta combinació fins a crear una situació de malestar que sigui insostenible però alhora també suficient per pressionar la Unió Europea a forçar l’Estat espanyol a negociar per trobar una solució al conflicte polític que es viu a Catalunya.

Avui això no passa ni sembla que hagi de passar

No, perquè el missatge que actualment s’està enviant des del govern espanyol a Europa és de calma i de que la situació a Catalunya està sota control perquè no hi ha manifestacions ni protestes als carrers i perquè hi ha una taula de diàleg per negociar amb el govern català, fent veure que la situació política està tranquil·la. Nosaltres aquí sabem que això no és veritat, però no és el missatge que reben i que veuen des d’Europa.

El govern català diu que vol negociar amb l’Estat un referèndum pactat, com a Escòcia el 2014…

Crec que no serà necessari. Potser es podria fer un referèndum de ratificació del que ja es va fer l’1 d’octubre de 2017. Si aquesta és la voluntat, ja hi haurà maneres de fer-ho possible.

Com?

A mi no em preocupa fer un altre referèndum, però no perquè el del 2017 no valgués, sinó per tal que la comunitat internacional no pugui dir que el que vam fer l’1 d’octubre no era legal. Al final, per solucionar l’actual problema polític que hi ha a Catalunya, un dia els catalans haurem de votar, d’una manera o d’una altra, però amb la Unió Europea mirant i fent de mediador si cal. No sé com ni quan serà, però tard o d’hora i haurà un altre referèndum i penso que el tornaríem a guanyar per encara més vots que el del 2017.

La societat catalana està preparada per fer aquest segon referèndum?

Ara no perquè la gent està molt desconcertada davant del panorama polític actual i també per una altra raó: la gent encara no es veu com a independent en el seu marc mental, encara no s’ho creu; sí que la gent vol i desitja la independència però, en el fons, no ho veu possible o bé ho veu molt difícil. Falta voluntat, voler-s’ho creure.

Com es pot tornar a mobilitzar aquesta gent desconcertada?

Primer de tot, com he dit, per tornar a demanar a la gent que surti a manifestar-se als carrers, ara se li ha d’explicar molt bé per què, amb quina finalitat, com i quan, etcètera, perquè la gent necessita tenir un sentit d’allò que fa.

I després?

Cal esperar un detonant, el «momentum» que et deia abans i que serà quan arribin les sentències de la justícia europea favorables a l’independentisme. Ara hem de tenir paciència i esperar, mentre deixem que la suposada estratègia independentista d’Esquerra es vagi erosionant fins que es faci evident el seu fracàs.

El govern català sembla que no ho veu tan evident…

Perquè Esquerra, amb la història d’eixamplar la base que porta repetint des del 2017, ha agafat molta gent que no és independentista o, fins i tot, que és contrària a la independència, amb la qual cosa sí que amplien la base però estan també reduint l’independentisme que queda dins del partit fins que aquest acabarà diluint-se.

Vols dir que hi haurà partidaris d’Esquerra que es canviaran a Junts?
Seria el salt més lògic, però ho veig difícil perquè des de la tardor del 2017 que els han dit de tot des d’Esquerra: corruptes, 3%, traïdors, post-convergents, el fugat del Puigdemont, etcètera. Esquerra ha «matxacat» a Junts des de l’1-O.

En aquest «momentum» que deies, quin paper tindrien l’ANC i els CDRs?

L’Assemblea tindrà el protagonisme que sempre ha tingut, i tan de bo Òmnium també el tingui, i els CDRs hauran de sortir també al carrer. Haurem de sortir tots al carrer arribat el moment i mobilitzar-nos massiva e indefinidament, sempre de forma no violenta, organitzats per l’ANC, Òmnium, els CDRs i sota el lideratge polític i moral de Carles Puigdemont a través del Consell per la República, com a president legítim de Catalunya que és.